Het verrassen Amsterdam

Estos dies que he passat a la capital d'Holanda han estat una autèntica sorpresa i la ciutat m'ha sorprés molt més del que em pensava.

Potser siga perquè abans de marxar estava convençut que Amsterdam em decebria, gairebé com totes les ciutats europees atlàntiques que conec, en les quals l'idioma, el fred i la gastronomia no són del meu gust i als quals havia de sumar els tòpics holandesos com la prostitució i el consum de drogues reglats, aspectes que no m'interessaven ni tan sols mínimament, com un element més per evitar posar un peu als Països Baixos.

Com deia, però, Amsterdam ha estat una veritable sorpresa i si bé és cert que l'idioma, el fred i la gastronomia són per a pegar a fugir, la ciutat ofereix una altra cara més amable i curiosa per al visitant, que pot perdre's per carrers travessats de canals a barris com el Jordaan, en el qual les cases típiques són encara més típiques, passejar pel gèlid Voldepark, visitar mercats com el de Waterlooplein en els quals els vestits de boda pengen a l'aire i la roba de segona (tercera o quarta) mà es ven a preus encara més cars que si fóra nova, passar una estona a qualsevol café per protegir-se del fred i fugir dels ciclistes, comprar tulipes i, en realitat, qualsevol mena de planta, a Bloemenmarkt o descobrir amb goig que a Holanda tenen un Ikea nacional: Hema.

Amsterdam ofereix tot i això i molt més, ja que durant un passeig pel Barri Roig un negre se'm va apropar i em suggerí a l'orella: Coca?, i jo em vaig veure obligat a contestar: Per favor... que no veus que estic amb ma mare?.

I és que durant este primer viatge a Holanda m'he portat molt bé.