Quan el món civilitzat comença a deixar enrere el caos provocat per un volcà en erupció, una nova tragèdia amenaça la Humanitat, però esta vegada provocada per la mà de l'home o, millor dit, d'una dona: el meu nou pentinat.
Sempre m'he considerat una persona poc romancera i amb les idees clares: sóc resolutiu i no m'agrada perdre el temps amb indecisions i indeterminacions, i justament per això no arribe a entendre perquè quan la perruquera, en lloc de fer cas a les instruccions que li vaig donar, suggerí: I si en lloc de fer allò que m'has dit, faig el que m'isca de la figa? no em vaig plantar i, en canvi, li vaig deixar fer, efectivament, el que li isqué de la figa.
Òbric parèntesi. La perruquera, per descomptat, no feu ús d'eixa expressió tan ravalera. Tanque parèntesi.
Reòbric parèntesi. Això, per descomptat, ha estat una llicència que m'he permés. Retanque parèntesi.
Sóc conscient de quin pentinat em para bé i sé que si me'l talle massa curt fa la impressió que tinc un cap massa gran, la qual cosa no és certa, perquè tinc un cap normal.
- Tens el monyo molt agraït, i m'agrada el corte (!) que portes, però ara que ve l'estiu podríem provar una cosa diferent -fou, ara sí, la seua proposta exacta.
I jo no sé si fou per l'ús de la paraula 'corte' o perquè l'expressió 'monyo agraït' sempre m'ha fet gràcia, però li vaig deixar fer tot el que volgué, i el resultat és que ara estic tan rapat que amb tota probabilitat porte els pèls de les celles més llargs que els del cap.
Vaig passar la resta del matí pesarós i de mal geni per culpa del nou pentinat/rasurat, perquè cada vegada que em mirava a l'espill només veia nas i orelles, fins que a hora de dinar la iaia em va consolar només com ella sap fer-ho, amb un refrany castellà pronunciat amb una barreja d'accents manxec i andalús, perquè quan la iaia parla castellà ho fa així, en una mescla de dialectes de les nacions manxega i andalusa:
- No patisques, fillet, que el burro mal esquilao, a los ocho días igualao.
I en eixe moment, vaig entendre que el refrany castellà no només es podia aplicar al meu cap, sinó també al volcà que ha paralitzat mig món: en huit dies el meu cabell estaria més llarg i, probablement, en huit dies el volcà s'haurà cansat de llançar fum i cendra.
I si no són huit dies, en seran quinze.
hahaha bona conclusió! :) no hi ha res millor que la saviesa de les iaies :)
ResponEliminaplasplasplas!!
ResponEliminaDéu me'n guard que la teva perruquera pillés el meu monyo agraït.
Ah, i per a mi voldria (una estoneta, que més no sé si podria perquè em sembla pura traca) la teva iaia, que quan la fas sortir aquí és un no parar de riure.
en efecte, estimats, la saviesa de les iaies és terrible, però té raó mu: és suportable només a estones!
ResponElimina