Un dilluns a la caverna

He de confessar que m'agrada submergir-me en els mitjans de comunicació de la caverna més del que resulta estrictament necessari o, millor dit, més del que seria recomanable per evitar un col·lapse neuronal.

Així, darrerament passe massa temps repassant les pàgines web de dos mitjans que ja han esdevingut clàssics i que figuren al pòdium del destrellat neandertal: Libertad Digital i Hazte Oir.

Esta segona pàgina s'autodefineix com 'la web del ciudadano activo' i ofereix ferramentes per fer arribar a les institucions missatges de protesta, però únicament centrat en aspectes cavernícoles: l'oposició frontal a l'avortament (¿Llevará alguna vez el PP al Constitucional el aborto?), l'integrisme cristià més ranci i furibund (El integrismo islámico opta por la provocación en el IES Camilo José Cela o Deploran el avance del nuevo proyecto argentino de ataque al matrimonio) i l'atac indiscriminat a les llengües espanyoles no castellanes (El calvario de una niña gallega por hablar en español).

Este portal condensa a la perfecció l'espanyolisme més populista i un cristianisme agressiu gairebé medieval, el qual es resumeix a la perfecció en una de les campanyes més populars encetades des que van començar a saltar els casos massius de pederàstia a l'Església catòlica i que demana sense cap tipus de vergonya: La Iglesia Católica sufre una campaña desatada e insidiosa para laminar la liberadora influencia de su mensaje en el mundo. La persecución te incumbe, tanto si eres o no creyente. Busca qui t'ha pegat!

Libertad Digital, en canvi, no es caracteritza (només) per esta pudor beatífica i integrista, i a més de comptar amb una peculiar i delirant visió de la realitat, de tant en tant ens regala articles que obliguen el lector amb dos dits de front a preguntar-se quina substància estupefaent es foten els redactors d'esta publicació digital.

Un dels últims exemples ha tingut, curiosament, per protagonistes els prínceps d'Astúries, amb motiu de la visita que van realitzar ahir a la cadena SER i que comença amb una frase que no té preu: Los Príncipes, en su ya costumbre de visitar los medios afines al Gobierno, han acudido este lunes a la SER.

La notícia, que podria haver passat per irrellevant, ha produït un allau de comentaris de lectors indignats amb la monarquia, els qual demostren que ens trobem davant un cas patològic de paranoia clínica crònica.

Només uns exemples ben il·lustratius: “Desde el 11-M ya saben en la Corte cómo se las gasta el nuevo Frente Popular revitalizado al alimón por ETA, nazionalistas diversos y el PSOE”. Però encara hi ha més: “El niño del bobon con su leti, este tio no ha trabajado nunca y además se dedica a fastidiar a media España con sus visitas a los informadores del 11m, te puedes ir tu y los tuyos, no corrijo vete ya con tu prole no quiero que vivas como un rey con mi dinero, fuera de aquí ya bobones”. I un lector que ens conta coses del seu barri: “En mi barrio cuando alguien hace alguna gilipollez, la gente le dice ¿"tu eres Borbón, o qué?”. I, finalment, un lector que condensa el missatge essencial: “Prefiero tener un Presidente de la República del Partido Popular (Aznar for President) antes que un Rey del PSOE (el de ahora o su sucesor)”.

Ben pensat, potser tenen raó i la III República és ben a prop.