El cap de setmana començà amb retard, perquè divendres eixia dels jutjats passades les quatre de la vesprada per culpa d'un jutge que sí, que serà molt bo, molt equànime i molt respectuós, però exageradament lent, de forma que un judici que havia de començar a la una ho feia dos hores i mitja més tard.
A poqueta nit m'esperava la (re)presentació de Busca qui t'ha pegat a la Biblioteca Suecana, en companyia d'amics i lectors i potser fou la vegada que més tranquil i relaxat m'hi he trobat.
No sé si serà perquè fou l'acte més íntim (eufemisme per dir que n'érem menys que en els actes anteriors), per la cervesa que em vaig fotre amb l'estómac buit abans de començar la presentació o perquè m'he acostumat a escoltar en veu alta les misèries vitals que apareixen al llibre.
O potser una lleugera combinació de tots tres factors, perquè la tria dels capítols que es van llegir no fou, des del meu punt de vista, la més adequada per evitar que el públic em mirara amb una mica de pena. Així, després d'escoltar en veu alta Coca al despatx i Follar amb heteros, entre altres capítols, i davant la impossibilitat de fugir, vaig abaixar al cap i vaig pregar perquè un terratrèmol o un meteorit acabaren amb el suplici.
El públic assistent, però, tenia intenció de furgar en la ferida i, entre altres, vaig haver de respondre a preguntes com ara “No trobes que això que fas és molt perillós?” i també “Era precís contar tot allò que contes al llibre?”.
En acabar la presentació vaig sopar en (molt bona) companyia d'un grupet d'escriptors i polítics suecans i entre plat i plat vaig decidir que la única diferència entre un polític i un escriptor és que el primer porta sabates més cares. Això és així perquè, òbviament, els càrrecs públics estan millor pagats que els artistes.
La nit no s'allargà en excés, perquè dissabte estava convidat a la boda d'uns amics, la segona de les quatre que enguany em tocarà empassar-me. Entre la primera i la segona només vaig trobar una diferència: a la d'este cap de setmana sí que em feia goig assistir-hi.
Per la resta tot igual: vaig acabar el diumenge de matí, fugint dels rajos del sol com un vampir, als antros més decadents i estupefaents de la ciutat.
Imatge de Complejo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada