Escoltem massa sovint que en una democràcia les formes són tan importants com el fons, i tot i que esta afirmació generalment ix de la boca dels polítics que perden una votació, no es tracta només del consol dels perdedors, ja que el respecte de les formes exigides per una democràcia és que el vindria a arrodonir una victòria com la que ahir tingué lloc al Parlament de Catalunya.
Així, la votació que ahir posà data de caducitat a les corregudes de bous al territori català, a més de comptar amb un fons de pes, respectà les formes de forma escrupolosa: la proposició de llei nasqué a través d'una iniciativa legislativa popular que comptà amb el recolzament de 180.000 signatures tot i que amb la quarta part hi havia prou, s'obrí un debat entre experts (i algun indocumentat), la premsa digué la seua, es van admetre esmenes al text inicial i els parlamentaris van votar allò que lliurament van considerar convenient.
Hi ha qui dirà, amb tota la raó del món, que la democràcia també consisteix en el respecte a les minories (en este cas, la minoria la constituirien aquells catalans que volen que al seu territori continuen fent-se corregudes de bous), però el que no es pot permetre és que una minoria social, política i parlamentària s'impose a la voluntat d'una ampla majoria social, política i parlamentària: la d'aquells catalans que no volen permetre que al seu país es torture un animal dintre del que es considera un espectacle públic.
Els vencedors de la iniciativa i de la votació, com deia, han guanyat respectant les formes democràtiques, però els perdedors no han sabut fer el mateix: el sensacionalisme, la demagògia, la violència (verbal i física) i el menyspreu a la capacitat de decisió de Catalunya són l'últim recurs que els queda.
Hem guanyat. Celebrem-ho.
I tant! Aquest ha estat el millor inici de vacances de la meua vida... I el ron-cola que em vaig fotre anit el més aromàtic i refrescant! Ja era hora de guanyar algun cop...
ResponEliminaara només caldria que les ILP per la convocatòria d'un referèndum per la Independència no fossin rebutjades amb el mateix entusiasme que va ser aplaudida aquesta. al cap i a la fi tot és democràcia no? tanmateix donem la benvinguda a una llei que ja trigava.
ResponEliminaHi ha un detall que a mi m'ha cridat l'atenció: el president de la Generalitat (fent ús de la llibertat de vot que va concedir el PSC als seus parlamanetaris) va votar en contra de la prohibició.
ResponEliminaAixò es podria interpretar de moltes maneres:
- Que no representa a la majoria del poble català.
- Que es considera més espanyol que català (tenint en compte la croada que han fet els defensors de les corregudes a Catalunya, dient que són un simbol identitari de Ejpanya, etc.)
- Que considera que atempta contra el dret a la llibertat de les persones que volen anar a una placa de bous a vorer com mor un animal torturat
- Etc.