dimarts, 15 de desembre de 2009

Lliberticides


La llibertat és, senzillament, la condició de qui no és esclau i, des d'un punt de vista jurídic, vindria a ser el dret a fer allò que no està prohibit. O dit d'una altra forma: el dret a no fer allò a què no estem obligats.
La majoria, però, entenen que la llibertat és fer allò que els ix dels collons i sovint per justificar esta perversió no dubten a l'hora de parlar de llibertat quan en realitat el que fan és justament atacar-la.

En un estat veritablement democràtic la llei és la única eina vàlida per limitar la llibertat. És el que es coneix com principi de legalitat o imperi de la llei, de forma que sense lleis no podrem mai de vida ser lliures.

Esta lliçó tan bàsica de Dret públic sembla ser ignorada per aquells que, emparats de forma ignominiosa en la llibertat, ataquen justament allò que ens defineix com una democràcia: les lleis i les institucions que les dicten.

Així, des de fa temps assistim a bravates impossibles en relació a dos projectes de llei encara no aprovades, però que alguns veuen com un atac a la seua llibertat individual: la proposta de llei per prohibir les corregudes de bous a Catalunya i la nova llei estatal contra el consum de tabac a qualsevol lloc públic.

Sense entrar a valorar l'esperit d'estes dues encara proposicions de llei (tot i que estic a favor de totes dues), no cal ser un catedràtic per saber que cap d'elles ataca la llibertat individual, ja que si finalment s'aproven no serà més que la feina que correspon als nostres legisladors: regular, en el primer cas, un espectacle públic; i en el segon el consum d'una substància que s'ha demostrat nociva per a les persones.

Aquells que, com l'infumable -mai millor dit- Javier Manías, consideren que fumar-se un cigarret és la màxima demostració de llibertat o que el fet que el Parlament regule -fins i tot si és per a prohibir- un espectacle com les corregudes de bous, atempta contra la seua llibertat haurien de fer-s'ho mirar i pensar si també atempta contra la llibertat individual de les persones la prohibició del consum d'alcohol a la via pública o la prohibició de les baralles de gossos, per citar dos exemples de lleis restrictives, perquè algú s'imagina que aquells que són partidaris de la legalització de les baralles de gossos o aquells que bevem alcohol al carrer (fins i tot massa sovint) consideràrem que estes restriccions atempten contra la llibertat?

Es pot estar a favor o en contra d'una llei, però si per criticar-la es recorre a la llibertat d'esta forma tan demogògica el que fem és senzillament confondre-la amb fer allò que ens ix dels collons.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails