Estic força d'acord amb la darrera frase que Blanche BuBois amolla al final d'Un tramvia anomenat Desig quan tot just abans de marxar per ser ingressada a un centre per a tarats afirma “Sempre vaig confiar en la bondat del desconeguts” però no perquè haja decidit deixar de ser un cínic incorregible i esdevindre un ingenu, sinó perquè sempre he pensat que la bondat (o la no-bondat) que hauria de preocupar-nos no és pas la dels desconeguts, sinó la d'aquells que estan en situació de fer-nos mal.
Òbric parèntesi. A banda de ser un cínic, també em considere un punt arrogant, i em negue a deixar de creure en allò que crec pel fet que l'experiència s'encabote a demostrar tot just el contrari. Tanque parèntesi.
Així, estic dedicant una part important d'este mes d'agost a provar a deixar enrere una suposada intensitat i a pensar-hi només en pantalonets curts, en hores de platja i, en definitiva, en practicar un comportament adolescent per fugir de qualsevol temptació de pegar voltes a allò que no s'ho mereix.
I de moment, no puc negar que està funcionat a la perfecció, tot i escenes com la que m'oferí fa uns dies la preciosa Betsy Draper a Mad Men, una sèrie que no entenc per què vaig deixar aparcada en el seu moment i que estos dies he représ amb ràbia.
En un capítol de la segona temporada Beth descobreix una infidelitat del seu marit Don Draper, potser l'actor que sap portar amb més gràcia les camises blanques de coll estret, i li amolla a boca de canó i amb una serenitat que contrasta amb la intranscendència a la qual ens tenia acostumats 'No entenc com has pogut fer-me això' i afegeix per sentenciar el nostre protagonista als inferns 'Jo mai t'ho hauria fet'.
Tot just en eixe moment, l'espectador de Mad Men sentirà un renovat respecte per un dels personatges més irrellevants de la sèrie, però per sort Betsy serà capaç de traure la rossa que porta a dintre (i a fora) i afegirà una frase que farà que tot torne al lloc que li correspon: 'I a sobre m'has enganyat amb una dona tan vella'.
El sol m'ha aclarit el cabell i estic més ros que mai, però per sort encara no he arribat a l'extrem de la senyora Draper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada