Pastilles estiuenques (V): ressaca informativa

El mes d'agost començà amb el despropòsit de Rajoy llançant un missatge des del seient d'un cotxe sense haver-se passat el cinturó de seguretat i amb Camps autoproclament-se candidat del PP a la Generalitat sense haver avisat la direcció del partit. Dos actes de temeritat absoluta, doncs, de dos polítics que sembla que (ja) no tenen res a perdre, sobretot el segon, que també ens regalà unes declaracions estupefaents de primera categoria en demanar a Santiago de Compostel·la que els fills dels seus néts continuaren abraçant la fe cristiana. Tal qual.

Òbric parèntesi. Per a que després algú no considere que prohibir el mocador islàmic no és la prioritat absoluta d'una estat tan aconfessional com el que patim. Tanque parèntesi.

Pocs dies després, els socialistes encetaven la carrera d'unes primàries a Madrid entre Gómez, el candidat de la federació madrilenya, i Jiménez, la del propi ZP, per comprovar qui la té més llarga o, dit d'una altra manera, qui compta amb el recolzament dels militants, i que ha donat lloc a intervencions tan estúpides i castisses (no podia ser d'una altra forma tractant-se de la candidatura atòmica madrilenya) com la que vomità Pedro Castro i que acusava Gómez de ser el candidat de la dreta. Poca broma.

Igualment, assistíem escandalitzats al trencament efectiu de l'antiga Espanya, hui més Confederació Ibèrica de Nacions que mai, però en contra dels pronòstics de la caverna no ho feia ni per culpa de bascos ni de catalans, sinó per la dels africans colonitzats de Melilla amb la complicitat d'un Aznar vestit amb color cru i amb còctels incendiaris a la motxilla.

Per sort, però, no totes les notícies estiuenques han fregat el patetisme informatiu, ja que entre tanta palla i en mig del debat sobre una possible vaga de controladors/proletaris aeris la figura del responsable de comunicació del sindicat majoritari, César Cabo, ha passejat els seus ulls blaus i el seu cabell ros per platós de televisió i per entrevistes tan infames com la que li dedicà La Razón i en la qual reconeixia sense vergonya ser un seguidor de Sèneca.

Això sí que és nivell i no les pregàries de Camps a Galícia.