Fotomaton

Fins fa ben poc la forma d'accés a les instal·lacions de la piscina consistia a col·locar l'empremta del dit polze a un lector d'infrarojos. El sistema funcionava increïblement bé i només en un parell d'ocasions he hagut de tornar a passar el dit perquè l'aparell no l'havia reconegut a la primera.

Era, doncs, un sistema d'identificació efectiu, senzill, que funcionava a la perfecció i exageradament pràctic, ja que la majoria tenim per costum portar tots els dits darrere quan anem a fer esport.

Per això, no entenc què ha fet que els responsables del centre hagen decidit canviar este sistema de reconeixement digital per un altre en el qual has de passar una targeta per un nou lector, ja que els inconvenients són evidents: fer una targeta per a cada soci val diners mentre que les empremtes digitals són gratis; una targeta es pot perdre fàcilment mentre que un dit ni es pot perdre ni te'l pots deixar oblidat a casa; i, igualment, si la finalitat del sistema és que l'usuari s'identifique, no hi ha res millor que una empremta digital, ja que no li la pots deixar a ningú i és gairebé impossible cometre cap frau.

Per això, i mentre ha durat la transició d'un sistema a l'altre, com a mostra de protesta m'he negat a fer-me la nova targeta, però ahir el període de gràcia acabà, la recepcionista em blocà l'entrada i em digué:

- He de fer-te la targeta. Hui és l'últim dia.

Amb resignació cristiana em vaig apropar al mostrador i vaig facilitar les dades per a la targeta i la treballadora em feu mirar una càmera connectada a l'ordinador per afegir la meua foto al tros de plàstic. Tecnologia punta.

- Has eixit supersimpàtic en la foto -em digué mentre fotia una colzada gens dissimulada a la companya que tenia al costat, una rossa amb unes ungles tan llargues i esmolades que podrien obrir el ventre d'un cavall.

- Ah, pues sí. Has salido muy guapo.

Per la meua part, feia estona que havia decidit romandre en silenci.

- Es que sóc una fotògrafa fustigada, saps?

- Voldràs dir 'frustrada' -vaig intervindre davant la incorrecció.

La rossa scissorhands va decidir encoratjar la seua amiga:

- La verdad es que las fotos te salen guapas. En vez de estar aquí podrías estar en un fotomatón haciendo fotos a la peña.

Vaig respirar profundament i vaig valorar la conveniència d'explicar que la gràcia del fotomaton és que no necessites cap fotògraf perquè la foto la fa la maquineta de forma automàtica, però em va semblar cruel acabar amb la il·lusió d'estes dues sabates: qui sap si estan convençudes que a dintre dels fotomatons hi viu algú?

* * *

El mot 'fotomaton' (fotomatón, amb accent en llengua cristiana), ve del francés Photomaton, una marca registrada als anys 20 del segle passat, formada per Photo-, (auto)mat(e) i el sufix -on.

Altres marques registrades que han acabat per designar una categoria de productes són 'clàxon', 'cel·lo' i 'cel·lofana', 'minipímer', 'dònut', 'fòrmica', 'clínex'...