dimecres, 16 de juny de 2010

Amarillo

Ja porte més de dos anys nadant a la piscina entre dos i tres voltes per setmana. Durant este temps només he aconseguit tonificar lleugerament el meu cosset i no haver creuat ni una paraula amb els socorristes/monitors.

Un dels avantatges que vaig pressuposar a visitar amb regularitat una piscina és que els monitors serien atractius, que tindrien uns cossos mengívols i que en cas de fingir que m'ofegava seria rescatat per uns braços musculats. O almenys que m'alegraria la vista mentre nadava.

Els monitors de la meua piscina, en canvi, a banda de ser més sompos que la mare que els va parir, practiquen un estilisme de dubtosa legalitat i han portat l'obsessió per no tindre cap pèl a tot el cos a un extrem absurd, de forma que la gran majoria s'ha deixat les celles tan estretes que amb prou feines el gruix passa del mil·límetre.

Per això, entre altres coses, en dos anys no els he adreçat una sola paraula i m'he limitat a fer els meus llargs tranquil·lament sense dedicar-los més atenció que la que resulta estrictament necessària per menysprear-los.

La setmana passada, però, després de dos anys em vaig vore obligat a parlar amb un d'ells, el pitjor de tots, perquè em vaig deixar oblidats al vestidor les ulleres i el barret de bany i volia recuperar-los.

Quan la xica de recepció em va dir que hauria de preguntar directament els monitors vaig barallar la possibilitat de donar-los per perduts i comprar-me'n de nous, però em vaig armar de valor (o com es diria en llengua cabasseta: em vaig tirar la figa al llom) i provant a dissimular la nosa que em feia, em vaig adreçar al monitor, que estava fent el sudoku d'un diari gratuït:

- Hola. L'altre dia em vaig deixar oblidats el gorro de bany i les ulleres. Saps si algú els ha trobat?

El monitor dibuixà un huit en un requadre del sudoku i sense alçar la mirada del joc preguntà:

- ¿Cómo eran?

- Les ulleres eren normals, de nadar, i el gorro era de color groc.

El monitor alçà, finalment, la vista del diari i aclucant els ulls preguntà:

- ¿Groc es amarillo?

I l'últim que recorde abans que la policia m'emmanillara és la satisfacció que em produí ofegar-lo a la piscina.



5 comentaris:

Clidice ha dit...

sort que ho vas fer, sinó t'ho hagués suggerit ;P no sabia que a les presons hi hagués wifi tu :P

Busca qui t'ha pegat ha dit...

he aconseguit evitar la presó. coses d'advocats... ;)

Clidice ha dit...

vaja, em sap greu, tan bonic que haguessis estat en el corredor de la muerte per un motiu gairebé patriòtic :) haguéssim fet una ONG i tot, ja començava a pintar pancartes i a fletar un raimbowarrior i tot Llobregat avall! tse ^^

El veí de dalt ha dit...

Saps si el vuit aquell el va fer amb un canuto?

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Clidice, igualment podeu fundar una ONG! ;)

Veïnet, el feu amb un plastidecor...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails