Els pronòstics de les properes eleccions catalanes auguren una clara victòria de la dreta autòctona i l'enfonsament de socialistes i de republicans, però deixen en l'aire la composició del futur Govern. Pel que sembla, CiU no obtindria majoria suficient per fer-se amb el control del Parlament, per la qual cosa necessitaria del recolzament d'algun soci i no és difícil imaginar que seria el PP del discurs xenòfob de la Sánchez-Camacho qui es prestaria amablement a propiciar este canvi.
En un altre moment més ingenu estaria temptat de considerar desolador este pacte, però ara em té un poc igual el que passe allà dalt i estic convençut que l'entrada de l'extrema dreta al Parlament (i amb una miqueta de sort al nou Govern) no fa una altra cosa que apropar Catalunya a Europa.
Així, a hores d'ara ja ningú aposta per reeditar el tripartit (i menys encara els socialistes espanyols) i l'esquerra només espera que la victòria de CiU no siga un tsunami que s'emporte per davant tot els càrrecs que han ocupat durant estos últims anys.
Per tant, i donat que el resultat dels grans partits resulta indiferent per a la majoria dels catalans, l'interés d'estos comicis cal buscar-lo en l'anècdota, en el frikisme i en l'esperpent i, com no podia ser d'una altra manera, Catalunya s'ha revelat com un autèntic monstre en este sentit, de forma que si no teníem prou amb els vídeos de Ciutadans/Ciudadanos/Citizens o els de Monti (!), si la Llei d'Hont no ho impedeix, la propera composició del Parlament podria atorgar escons a partits més xenòfobs que el PP, com els feixistes de Plataforma per Catalunya, a personatges que viuen al planeta Piruleta com el senyor Laporta (que ignora aspectes tan reveladors com ara que mentre ell pretén proclamar la independència el president de la patronal catalana opta a la presidència de l'empresariat espanyol), o a éssers humans (?) com Carmen de Mairena.
Els catalans, que sempre ens havien vist als valencians amb condescendència i amb un cert aire de superioritat, poden posar-se a tremolar: sí, nosaltres tindrem la trama Gürtel i un president Camps que sembla dèbil mental, però amb una miqueta de sort el proper president de la Generalitat de Catalunya serà un hàmster.
Per si de cas, i per no perdre detall de les eleccions catalanes, res millor que seguir-les des d'E-Campanya, del gran Albert Medran.
accepteu refugiats polítics? o tu, que ets un home viatjat, saps d'algun racó de món on anar a raure sense morir-se de la vergonya?
ResponEliminaPues yo estoy empadronado aquí y, si se da la ocasión (no sé si lo hice a tiempo), creo que Carmen tendrá mi voto...
ResponEliminaSinceramente, nadie me representa mejor...
XD
Trist panorama el que es presenta per ací dalt. Un, que es valencià desterrat a Barcelona per voluntat pròpia, no sap si tornar a fer les maletes... o potser serà un revulsiu xk l'esquerra desperte!
ResponEliminaPodria rebatre't (quasi) punt per punt, estimat Rasoir.
ResponEliminaCom bé deus saber, qualsevol informació passada pel sedàs mediàtic, deixa de ser informació per esdevenir opinió... Per tant, estic prou en desacord amb algunes visions externes. Per bé que sovint cal sentir-ne d'externes per no contemplar-se massa a un mateix.
No m'entretindré a confrontar punts de vista, però només et diré que la dreta 'autòctona' (adjectiu sempre poc afortunat) cada vegada més està dirigida per les noves generacions (en català, que en castellà seria bastant molest).
I aquestes NNGG han abandonat la idea de dreta-esquerra. Estan molestes i cansades d'aquest fals estat del benestar. I, ¿per què no dir-ho sense embuts?, de l'Estat. Així, en general. Podríem parlar d'un liberalisme social on tothom hi pot/hauria de tenir cabuda. El retorn a la idea de gènesi d'una convergència social?
Encara queda molt, però, per veure-ho.
m'has fet riure. Gràcies! I pobret hàmster, ja saps si està d'acord a prsentar-se? No voldria fer patir cap bestioleta ara
ResponEliminaNomés vos dic que li he enviat el meu CV al futur Molt Honorable: li canviaré la sorra de la gàbia i li donaré pipes.
ResponEliminaXuanet, sense ànim de polemitzar més, sempre que algú parla de la superació del discurs dreta-esquerra ho ha fa des de la dreta... coses de la vida.
Merci a tothom i a totdon!
No entenc a "Xuan, as expected" quan parla de "visions externes", externes a què?
ResponEliminaPerquè que totes les visions son externes, si no, no serien visions serien .... autovisions?
Uiii quin embolic m´estic fent
Busca qui t'ha pegat, efectivament és des de la dreta, l'esquerra encara no se n'ha adonat. Sempre sol anar uns anys endarrerida. (No amb tot, afortunadament).
ResponEliminaRabosa, bon enginy lingüístic. Per si un cas, però, dir-te que per entendre Catalunya i la seva política, s'ha de ser de Catalunya i abusar dels psicotròpics. Però sobretot: abusar dels psicotròpics.