Futbol

 

Mai he arribat a entendre el fanatisme al món del futbol: sempre he pensat que la gent que condicionava el seu estat d'ànim a la victòria o a la derrota del seu equip eren poc més que simis lleugerament evolucionats, perquè confiar els anhels i les esperances propis a les cames d'un grapat de postadolescents multimilionaris no és de persones amb un mínim de trellat. 

 

Malgrat això, dilluns no vaig poder evitar la temptació de seguir per Internet el partit que enfrontà el Reial Madrid amb el Barcelona CF i, tot i no tindre ni puta idea de futbol, meravellar-me amb el joc de l'equip català i celebrar cadascun del gols com si els haguera marcat jo mateix.

 

Òbric parèntesi. Negaré haver escrit açò i el que ve a continuació. Tanque parèntesi.

 

Després em vaig empassar el resum que van fer a la Sexta i al llarg del dimarts vaig fullejar algunes notícies esportives sobre el partit, però només perquè l'actualitat econòmica em posa els pèls de punta: l'IBEX i la resta de borses europees per terra, el diferencial amb el bo alemany disparat i l'Euríbor recuperant força pinten un escenari d'assetjament per part dels insaciables mercats internacionals a l'economia europea (i espanyola en particular) que amenaça amb emportar-se per davant el poc que ens queda d'estat de benestar.

 

Si això li sumem el resultat de les eleccions catalanes (recordem que la proposta 377 del programa de CiU assegura que “Crearem punts de suport per a famílies amb necessitats especials de tipus psicològic i emocional davant l'existència del fet gai en la unitat familiar”), que el socialisme valencià sembla decidit a fer que el resultat de Montilla puga ser considerat un èxit en comparació amb el que passarà al País Valencià o que el (des)Govern espanyol de ZP ha iniciat la caiguda lliure, és comprensible que qualsevol persona que no vulga suïcidar-se es refugie en la celebració d'un partit que es juga un parell de voltes cada any.

 

I si tot això fóra poc, ens faltaven les filtracions de Wikileaks per posar en evidencia la submissió de la comunitat internacional als interessos polítics, econòmics, militars i terroristes dels Estats Units d'Amèrica i la prostitució de la justícia (amb jota minúscula) espanyola i de la sobirania de l'Estat a favor de la causa ianqui.

 

Davant este panorama només es pot dir una cosa: gol.

I millor si és amb fotos de Mondino.