De barri

Quan fa un parell de setmanes la senyora Merkel, en una mostra paradigmàtica del que vindria a ser 'tirar-se la figa al llom', va anunciar que oferiria un grapat de desenes de milers de llocs de treball per als joves universitaris espanyols aturats, a banda de multiplicar-se el nombre d'estudiants de la bàrbara llengua alemanya, Wyoming féu un acudit digne de ser emmarcat. Vingué a dir el presentador d'El Intermedio amb el cinisme que caracteritza un dels millors programes de la televisió actual: “Joves espanyols formats i professionals? Algú hauria d'advertir la senyora Merkel que els joves formats i professionals a Espanya es van esgotar amb la primera edició de Gran Hermano”.

El que Wyoming no sabia és que un parell de setmanes després, la cadena on treballa estrenaria el docu-show Princesas de barrio, un programa que pretén retratar la vida diària de quatre joves d'extraradi, allò que ara es coneix com 'xonis', 'quilles', 'poligoneres' o 'ravaleres', i que en realitat no són més que xiques sense formació, ni qualificació, ni educació, ni coneixement, ni trellat, ni vergonya, ni aspiracions, ni el menor sentit del que és gramaticalment correcte. Només això.

El format repeteix el mateix esquema que Mujeres ricas, amb situacions suposadament espontànies però guionitzades a més no poder que reprodueixen els tòpics de cada classe social: si a Mujeres ricas els quatre lloros que hi participaven passaven la vesprada amb barrets de plomes al cap mentre s'intoxicaven amb còctels a una terrassa de Marbella, les noves princeses fan un botellot a un aparcament abans d'entrar a un concert de Camela; si les Mujeres ricas quedaven per fer una tasta de vi o assistir a una desfilada de moda a París, les Princesas de barrio queden per anar juntes a un magatzem de cabell humà per fer-se noves extensions capil·lars.

Aparentment, laSexta pretén vendre's Princesas de barrio com el programa antagonista de Mujeres ricas, però la realitat és que són exactament el mateix amb escenaris diferents, ja que unes i altres tenen en comú molt més del que podria semblat a priori: buidor intel·lectual i misèria humana a poalades.

I justament per això és tan entretingut.