Diàlegs

Divendres nit

- M'agrada molt ta casa.

- Moltes gràcies. Vols beure alguna cosa?

- No gràcies, estic bé. I veig que no tens plantes de plàstic.

- Plantes de plàstic? Per què n'havia de tindre? Tinc cara de ser manxec o què?

(...)

- Passa alguna cosa?

- Per què ho dius?

- Home, és que no 'empalmes'...

- Perdona, però ja estic empalmat.

- Ai, perdona... 

 

Dissabte nit

- Em sembla molt bé que vages pel carrer vestida de fallera, però calia portar eixa bandera espanyola tan gran?

- Es la banda, soy la fallera mayor de mi falla y estoy orgullosa de ser valenciana y española.

- I del PP, clar.

- Claro. ¡Viva Rita!

(...)

- El panorama en esta discoteca és desolador i està més ple de tares que la secció d'oportunitats d'El Corte Inglés.

- Tampoc és per a tant, home.

- Que no? Has vist alguna cosa mínimament follable des que hem entrat?

- No, la veritat és que no: al que no li falta una mànega, té el coll desbocat.

(...)

- Se suposa que açò és una cambra fosca?

- No veus que eixe paio porta els pantalons pels turmells mentre aquell altre li està fent una mamada?

- Sembla que sí, no?

- Oye, ¿podríais bajar la voz, que aunque no lo parezca esto es un cuarto oscuro?

- Un 'cuarto oscuro'? Però si hi ha tanta claror que podria llegir una miniatura medieval escrita sobre un gra d'arròs.

- Mira que eres exagerat.

- En serio, ¿os podéis callar?