El Club de la Comèdia

Sintonia del programa, aplaudiments i el presentador entra a l'escenari.

Martí Hache Electrique: Gràcies, moltes gràcies i molt bona nit. Benvinguts a El Club de la Comèdia. De camí al teatre venia pensant que encara hem de donar gràcies per la classe política que tenim, i sí, no em mireu amb eixa cara, perquè... algú s'imagina que un bon dia els nostres polítics decidiren tots deixar els seus càrrecs i buscar una feina de veritat?

Ens trobaríem davant un drama de dimensions desconegudes, i no només perquè el país quedaria paralitzat i cap servei públic funcionaria correctament, perquè això ja ho patim dia a dia; ni tampoc perquè l'atur augmentaria ja que cap d'ells seria contractat per cap empresa minímament seriosa; sinó perquè si els nostres polítics decidiren deixar la política i buscar-se la vida d'una forma honrada qui ens regalaria moments tan delirants com els que ens han dedicat estos últims dies Rita Barberá, Esteban González Pons, Juan Cotino o el mateix Molt ecs!Honorable Francisco Camps? Qui?

En efecte, amigues i amics, els polítics valencians sembla que comencen a manifestar símptomes d'haver perdut el cap definitivament i si fins ara simplement malgovernaven i desprestigiaven les nostres institucions, ara a més a més ho fan amb humor i molta gràcia... fins i tot potser massa.

Una mostra del que podrem veure esta nit a El Club de la Comèdia.

Entra vídeo 1: resum dels millors moments dels convidats.

Rita Barberá: Hay que darle una vuelta al tema de independencia judicial, claro que sí. El rasero de la justicia es diferente para socialistas y populares. La Transición no ha pasado por el poder judicial, del mismo modo que tampoco pasó por mi partido. Y así nos va a ambos.

Rialles de llauna.

Esteban González Pons: ¿Habéis visto la que hay montada en Egipto? El pueblo cuando quiere puede y el pueblo español quiere. Nunca mi poca vergüenza y mis neuronas estuvieron tan poco transitadas.

Rialles de llauna.

Juan Cotino: El Gobierno entregó a ETA dinero de los fondos reservados durante la tregua de 2006 en el bar Faisán. No tengo ninguna prueba de ello, pero sé que fue Rubalcaba el que pagó la cuenta de tres txacolís y dos patxaranes.

Rialles de llauna.

Francisco Camps: Soy el candidato más respaldado de todos los candidatos de la historia de las democracias occidentales en todo el mundo y eso que Mariano todavía no me ha dicho que seré el candidato. Cuando desde Madrid me confirmen en el puesto, seré el más respaldado del mundo mundial.

Rialles de llauna i aplaudiments.

Torna el presentador a escena.

Martí Hache Electrique: És flipant, veritat? El dia que qualsevol d'estos humoristes deixe la política (o siga empresonat, que tot pot passar) el món de l'humor patirà una gran pèrdua. Esta nit, però, a banda d'estos clàssics dels escenaris valencians, comptarem amb un nou humorista que s'estrena al El Club de Comèdia amb un monòleg impressionant. Els farem cinc cèntims del diputat del PP Juan Marí Olano.

Entra vídeo 2: tall del monòleg d'Olano:

José Marí Olano: El fiscal se ha pasado ocho pueblos con la multa que pide para Camps. Si al final le imponen esa cantidad no están haciendo otra cosa que condenarle al hambre. Ya me imagino al Molt Honorable, enarbolando un zapato de piel de potro, lanzando una mirada al infinito y al grito de: Al Bigotes pongo por testigo de que jamás volveré a pasar hambre.