Assajant

 

“Què tal? Mira, volia comentar-te una cosa, tot i que ja ho hem parlat algunes voltes. En realitat, ho hem parlat moltíssimes voltes, però voldria deixar-ho clar. Ja fa unes setmanes que ens coneixem i que estem quedant i, la veritat, saps que m'ho passe bé i que valore la teua companyia perquè eres un xic simpàtic i agradable i m'agrada compartir part del meu temps amb tu. També al llit, per descomptat.

Trobe, però, pel que m'has dit en alguna ocasió i per la sensació que em transmets, que esperes que açò puga avançar no sé cap a quin lloc a pesar del fet que per la meua part saps que és complicat i així t'ho he fet saber.

No es tracta només de la diferència d'edat, perquè, com bé saps, deu anys no en són tants i també perquè tinc la sort de mantenir-me sorprenentment jove, sinó que hi ha una sèrie de factors que per la part que em toca m'impossibiliten comprometre'm més enllà del que ho estic ara.

Com t'he dit i ja saps, en estos moments la meua feina, els amics, la política i l'oci ocupen la pràctica totalitat del meu temps i constitueixen les meues prioritats més absolutes i, sincerament, no tinc intenció de fer res per canviar-ho.

Sóc conscient que pot sonar egoista, però esta és justament la vida que he triat i la que m'agrada i fa temps que vaig decidir que emparellar-me, en el sentit més convencional, no forma part dels meus objectius vitals i tu, en canvi, cada volta insisteixes més perquè açò prenga un rumb que jo no vull.

Sé que encara ens estem coneixent però els últims dies he notat certa pressió per part teua per anar una miqueta més enllà, i vull que ho tingues clar perquè eres un bon xic i m'agradaria evitar malentesos i situacions que puguen donar lloc a equívocs. I, sobretot i per a variar, m'agradaria en esta ocasió fer les coses ben fetes.

Només tens 21 anys, però crec que entens perfectament què vull dir, veritat?”

De vegades és convenient portar el discurs ben aprés.