Vaya tropa

 

Fa temps que sabíem que la vida de Rajoy no era la més senzilla del món: haver de fer el paper de líder quan tots els teus se't pixen a sobre dia sí i dia també pot resultar esgotador, frustrant i, fins i tot, una mica humiliant.

Semblava, però, que les enquestes havien acabat per premiar la no-feina feta pel cap del PP i que al remat s'havia imposat certa pax romana entre els conservadors amb l'únic propòsit de portar Mariano a la Moncloa per després repartir-se les deixalles de la seua pèssima gestió.

Estes últimes setmanes, en canvi, i quan falta un mes i escaig per assistir a les eleccions locals i atòmiques de la Confederació Ibèrica de Nacions els dirigents del PP s'han tornat a conjurar per complicar l'existència del pobre Rajoy.

Així, d'una part, si ja estàvem acostumats a les pixades fora de test d'Esteban Histriònic Pons i a l'espiral d'acusacions destrellatades que Cospedal encetà fa dos anys a Marbella quan assegurà que el Govern espanyol havia ordenat espiar els dirigents del PP (sense aportar cap prova) i que esta setmana rematava en comparar la foto d'un etarra que eixia de la presó amb la del ministre de l'Interior al Congrés (!), els més propers a Rajoy també s'han sumat als despropòsits.

Per la seua banda, Gallardón sol·licitava una llei al Govern espanyol per poder fer fora els vagabunds que omplen els carrers de Madrid i obligar-los a dormir en albergs ara que arriba el bon oratge i la gent es llança en massa a ocupar parcs públics i els replanells de les botigues del barri de Salamanca, mentre el Molt ecs!Honorable Camps presentava una denúncia a la Junta Electoral per evitar que les televisions que no controla i les que no ha aconseguit censurar parlen de les llistes ben farcides d'imputats i implicats en casos de corrupció que ha presentat al País Valencià.

Si a este rosari d'encerts li afegim el que protagonitzà la setmana passada Aznar, en qüestionar durant una conferència a la Universitat de Colúmbia la solvència de l'economia espanyola, criticar la intervenció militar a Líbia i considerar Gadafi un 'amic extravagant' quan Rajoy es va posicionar clarament a favor de l'atac al govern del dictador i va defensar l'economia espanyola a Alemanya, podem fer-nos una idea de com de frustrant ha de ser el dia a dia de Mariano.

I no només això, sinó que també resulta senzill imaginar-se quin serà el panorama que ens espera quan el PP es faça amb el Govern i també quin és el nivell de les conferències de la Universitat de Colúmbia.