L'expressió castellana 'el chocolate del loro' s'aplica quan hom (o don) pretén superar una situació de crisi econòmica prescindint d'una despesa generalment supèrflua, però amb un valor insignificant, de forma que esdevé inútil per a la intenció que es buscava.
La frase té el seu origen en la història d'una dona aristocràtica que per superar l'apurada situació econòmica que vivia provocada per una vida d'opulència i excessos, a l'hora de retallar despeses va decidir deixar de donar al lloro que tenia engabiat la peça diària de xocolate a la qual el tenia acostumat.
Es tractava, efectivament, d'una retallada econòmica exemplar, però l'efectivitat de la mateixa era nul·la, ja que l'estalvi d'evitar la peça diària de xocolate del lloro no serviria per evitar la fallida econòmica de la bona dona.
Esta expressió ha acabat per aplicar-se en política a les retallades econòmiques simbòliques i efectistes que no tenen cap incidència sobre la despesa total, però que traslladen una imatge d'austeritat i estalvi, un fet que en Economia (recordem que es tracta d'una pseudociència) és gairebé tan important com la mateixa realitat.
Així, que els eurodiputats opten per la primera classe o per l'econòmica durant els seus desplaçaments aeris pel nostre continent no suposa un estalvi significatiu de les despeses que els òrgans europeus representen per als estats que formen part de la Unió, malgrat que, com he dit, la imatge que traslladen puga ser important, però la mesura no és més que el 'chocolate del loro' d'Europa.
El que no tinc ben clar és qui és el lloro d'esta història, si els eurodiputats o el conjunt dels europeus.
Efectivanment, que els eurodiputats viatgen en turista o en bussines, no va a solucionar la situació econòmica, però és simbòlic que no accepten fer-ho o sacrificar un poc de la seva despesa. Si pensavem que el seu sou i les seves dietes eren desorbitades i per això ja els miravem malament, açò no ajuda a millorar la seva imatge de cara als europeus a qui representen. En fí...
ResponEliminaPel twitter volta la llista dels que s'han negat a anar en turista i dels que hi han votat a favor. Motiu de reflexió, si.
ResponEliminaPer parts... el meu benvolgut Romeva és dels pocs que viatja en turista i em sembla perfecte, però el problema és que el que han votat ni tan sols és preceptiu ni vinculant i no s'aplica ni als vols dels diputats estatals o autonòmics.
ResponEliminaPecata minuta.
no t'oblidis de l'estimat Tremosa ;-)
ResponElimina