Dissabte nit compartia taula i tapet amb un grapat d'amics poques hores després que una parella s'haguera promés amor etern davant una regidora quan, tot just mentre el cambrer començava a servir una copa de vi blanc, un dels assistents va trobar a faltar la seua aliança.
- Ja sabia jo que açò havia de passar un dia o un altre, perquè sempre està jugant amb l'anell -es queixà la dona.
I, clar, el pànic es va dibuixar a la cara de l'home al mateix temps que la resta de la taula intercanviàvem mirades d'incomoditat.
- Almenys l'ha perdut abans que jo... -continuà la dona.
Un altre dels assistents, també casat, per provar a relaxar una miqueta la tensió, apuntà:
- L'anell és només un símbol, i pots encarregar-ne un altre igual... però et dic una cosa, si jo perdera el meu crec que passaria de comprar-ne un altre.
- Què? -preguntà la respectiva dona.
- Vull dir... que n'encarregaria un altre... no ho sé... més senzill?
- Què? -repreguntà la dona.
- Que... n'encarregaria un altre igual, volia dir.
- Això sí -sentencià la dona finalment satisfeta.
De tot això me'n recordava diumenge mentre veia Two for the road i Albert Finney contava este acudit a Audrey Hepburn: Un matrimoni es reconeix quan una dona li demana a un home que es trega el pantalons només perquè ha de portar-los a la tintoreria.
I l'anell, al remat, aparegué.
És curiós, m'he mirat el meu, que porto de fa 27 anys i he pensat en com em vaig sentir d'incòmoda un dia que me'l vaig treure. Hi hauré de rumiar.
ResponEliminaTranquil, al xiquet de 21 anys com a molt pots arribar a regalar-li una pulsera de les Spice Girls.
ResponEliminaL'anell només és un símbol i la dona pot ser feia comicitat de la situació davant els amics. A més, l'anell aparegué al costat d'una caixa de preservatius: supose que aleshores no té sentit que poses l'exemple de la pel.li.Però com que moltes vegades no en tens...de seny, dic, t'ho perdone!
ResponElimina