He de reconéixer que al poble estem fent la millor campanya possible: mentre la resta de partits fan el tòtil penjant pancartes i organitzant actes on reparteixen orxata o munten futbolins humans (!), en la meua candidatura hem tingut el trellat de planificar una estratègia electoral basada en la proximitat.
Així, sense oblidar la presència pública en cartells i tanques de publicitat (impressiona vore't en una imatge de tres metres d'alçada a l'entrada del poble), estem treballant a peu de carrer, parlant amb els veïns i distribuint material de campanya gairebé de forma personal: per zones del poble i per problemes concrets, repartint el pes de la candidatura no només en el cap de llista, sinó també en la resta dels principals candidats.
Òbric parèntesi. Per descomptat, també es fa campanya a Internet, amb blocs i xarxes socials, i la primera conseqüència és la denúncia que m'ha interposat un actual regidor de l'Ajuntament davant la Junta Electoral. Sorprenentment, no ha estat el PP qui m'ha denunciat. Tanque parèntesi.
Tot això fa que al llarg del dia hages parlat amb molta gent per, primer, presentar-te i, a continuació, explicar les propostes de Compromís, escoltar els seus suggeriments (generalment sense cap ni peus) i llançar somriures a tort i a dret.
En general, tot i que resulta esgotador, la gent respon amablement encara que, de tant en tant, algú és capaç de deixar-te sense paraules:
- Hola, bona vesprada, sóc Martí i estem repartint el programa electoral de Compromís per si vol...
- ¿Y a mí qué coño me importa todo esto?
- Home, senyor... el dia 22 són les eleccions...
- A mí eso me da igual... lo que me preocupa es que mis hijos me llevan este sábado a una residencia porque quieren deshacerse de mí.
Vaig guardar silenci per si de cas el vell s'emocionava i em fotia una hòstia amb el gaiato.
- Así que, como comprenderás, me importan un carajo las votaciones.
I vaig optar per fer mutis perquè, total, el pobre home tenia motius per estar emprenyat i perquè hi ha coses que els polítics no podem solucionar.
També fem porta a porta nosaltres, és curiós com la gent sol reaccionar la mar de bé i no t'atabala massa. Això si, tothom està molt desencisat i la majoria no saben ni qui és el president del govern, ni de la Generalitat ni del de madriT. Ah! i m'he quedat a quadres de la quantitat de gossos que hi ha a les cases! Flipa!
ResponEliminaÀnims, que ja s'acaba!