Les tres opcions de Camps

 

Ara que el jutge Flors ha decidit obrir judici oral contra el Molt ecs!Honorable, les opcions per al president dels valencians es limiten a tres.

La primera, i la que té totes les paperetes per ser la definitiva, és buscar un acord amb el Fiscal i acceptar una condemna per suborn i evitar així la vergonyosa i vergonyant imatge de Camps (i companyia) a la banqueta dels acusats.

Esta seria, com resulta fàcil imaginar, l'opció més ràpida i neta, però suposaria que Camps accepta els fets que li imputa l'acusació i no li quedaria més remei que abandonar la Generalitat i desaparéixer per a sempre. O no.

Una segona possibilitat, estil kamikaze, seria la de lluitar el cas. És a dir: preparar la defensa i celebrar el judici. En este cas, podria o bé resultar absolt (gairebé impossible amb totes les proves damunt la taula) o bé acabar condemnat després d'haver passat uns quants matins als jutjats, d'haver obert els telenotícies i els diaris durant setmanes i d'haver-se convertit en la pedra de la sabata de Rajoy en una hipotètica campanya electoral de tardor.

 

Dins, però, de l'opció de preparar el judici, trobem una tercera possibilitat que passaria per apostar per una nova estratègia de defensa: intentar demostrar que Camps ha perdut el cap i que no pot ser condemnat. Proves en tenim a cabassos i només cal repassar l'hemeroteca per trobar tones d'indicis que apunten en la mateixa direcció: Camps està tocat de l'ala.

Uns exemples:

“No me preocupa nada, como Juan sin miedo, porque nada temo responder”

“El proceso es de risa, no se sostiene, no se lo cree nadie”

“Soy honrado, nadie se cree que el presidente de una comunidad autónoma se pueda vender por tres trajes”

“Tengo unas ganas locas, locas, de explicar públicamente todo lo que hay, que es nada”

“Le encantaría coger unafurgoneta, venirse de madrugada a mi casa y por la mañana aparecer yo boca abajo en una cuneta”

“Queden uno o dos escalonets i entonces tota esta qüestió tan estranya, tan absurda i tan estrafalaria habrá passat al passat”

“Hoy estoy más feliz que ayer”

“El abuelo de Zapatero no le transmitió ternura y cariño”

“Atesoro el mayor respaldo dela historia de los candidatos de las democracias occidentales”

I sobretot:

“Yo me pago mis trajes”

Amb estes intervencions, quin jurat popular seria capaç de condemnar Camps?