Fílies i fòbies

 

 

- ¿A qué te dedicas?

- Soy asistente de vuelo en una compañía aérea.

- Eso es lo que toda la vida se ha llamado azafato, ¿verdad?

- Sí, aunque preferimos que se refieran a nosotros como tripulación.

- ¿Tripulación? Pero si básicamente sois camareros que sirven bebidas a diez mil pies de altura.

Silenci.

- Sí, lo que tú digas. Se me hace tarde. Ha sido un placer.

He d'aprendre a dissimular les meues fòbies.

* * *

- I a què et dediques, si es pot saber?

- Treballe en el sector immobiliari.

- Vaja... imagine que estareu passant-les putes.

- No et penses. Jo estic una miqueta especialitzat i em dedique, sobretot, a la compra d'hotels, gasolineres i coses per l'estil. I això sempre va bé.

- Perdona però qui compra un hotel sencer? La màfia russa?

- No, molta gent. Però sí, potser tens raó i el moment no és el millor que hem passat. Per això també tinc una inversió considerable en borsa.

- En borsa? Home, la cosa tampoc està per a tirar coets.

- Sí, la volatilitat dels mercats i la qüestió grega ens porten de cul, però hui per hui és la meua principal font d'ingressos, perquè amb uns criteris clars d'inversió encara es poden fer molts diners.

- Criteris d'inversió? Jo és que sóc de l'opinió que invertir en borsa és talment com jugar al bingo o a les maquinetes de premi.

- No et penses: la setmana passada vaig fer tres operacions i vaig guanyar vint mil euros. No sé si les maquinetes o el bingo donen eixos premis.

- Vint mil euros? Perdona, vols que demane una altra cervesa?

He d'aprendre a dissimular les meues fílies.