Resposta a alguns interrogants del 20N

Una nova enquesta, en este cas encarregada i cuinada pel PPCV, torna a pronosticar que els resultats electorals dels socialistes el 20N poden ser molt pitjors del que arribem a imaginar.

Este sondeig, que segons els que l'han pagat s'ha fet amb 1.200 entrevistes durant la primera quinzena de setembre, assegura que el PSOE valencià perdrà tres diputats: un a Alacant a favor del PP, i dos a València: un per a EU i un altre per a Compromís.

Així, esdevé el tercer sondeig que pronostica un bon resultat per a la coalició de Bloc, Iniciativa i Verds sense haver triat encara els candidats i eixe semblava ser, justament, un dels interrogants de la precampanya, però si faig ús del pretèrit és perquè eixa incògnita ja s'ha resolt, tot i que de la forma més insospitada: en primer lloc, el Congrés d'Iniciativa ha rebutjat proposar Isaura Navarro, l'aposta del col·lectiu de València i, també, de Mònica Oltra, com a número dos de la candidatura i ha decidit apostar per Cristina Domingo, una completa desconeguda, per representar els ecosocialistes a la llista de Compromís.

Òbric parèntesi. Sense cap ànim de voler furgar en la ferida, però potser part de la militància no veia amb bon ulls que algú que ha estat desaparegut quatre anys torne a poques setmanes de les eleccions com una gran estrella. Tanque parèntesi.

Una cosa molt pareguda s'aventura al Consell Nacional del Bloc del proper dissabte, ja que sembla que al remat serà Joan Baldoví (ecs!alcalde de Sueca) qui s'imposarà a Diego Gómez (ecs!president d'Escola Valenciana i regidor a Alzira), l'aposta personal de Morena i de gran part de la direcció dels nacionalistes.

Òbric un altre parèntesi. Este pronòstic no és, encara que ho semble, inventat o la conseqüència de l'abús de substàncies estupefaents, sinó la conclusió a la que he arribat després d'haver compartit tapet (de paper, això sí) este cap de setmana amb tots els implicats en esta història i amb la meitat dels afiliats del Bloc que tenen dret a vot el proper dissabte. Tanque parèntesi.

Pel que sembla, i per allò que ningú amaga ni calla, Diego sería millor candidat des d'un punt de vista electoral, però a nivell orgànic i intern la candidatura de Baldoví vindrà millor per al Bloc: ell sí que té carnet del partit i, per dir-ho d'una forma suau, ningú dubta de la lleialtat del suecà i de l'equip que l'envolta.

Així, tant Iniciativa com el Bloc han sacrificat els seus candidats més coneguts (i als quals les direccions donaven el vistiplau) per exigències d'una militància que sembla més recelosa del futur de la coalició que no pas els càrrecs orgànics.

D'Esquerra Unida, en canvi, les notícies són unes altres. La direcció al País Valencià baralla dos noms: Ricardo Sixto, un home tan de l'aparat i amb tanta experiència orgànica que podríem arribar a considerar-lo protocomunista (allò d'històric seria un eufemisme) i Adoración Guamán, a la qual pretenen vendre com una 'independent' vinculada als moviments del 15-M.

El punt més graciós és que qui ací escriu coincidí fa més de deu anys amb Guamán a la facultat en la qual ara dóna classes i aleshores ja tenia carnet d'EU i el sector més ortodox del PC valencià ja la mirava amb recel, perquè hi ha coses que no canvien mai.

Per sort, enmig de tot este desgavell, Toni Cantó ja és candidat oficial d'UPyD per València amb el 93% dels vots de la militància. Tanta España i tanta història i ara resulta que els regionalistes madrilenys ho fan tot a la búlgara.

Quina alegria.