Al llarg de tots estos anys, alguns dels xics que han passat pels meus llençols no sols s'han deixat mostres d'ADN per mitja casa, sinó també tota una sèrie d'objectes inclassificables.
Publicar ara esta particular col·lecció dels horrors no sols posa de manifest que no tinc escrúpols, sinó que la gent que acaba al meu llit té un gust pèssim per triar complements.
I no sé què és pitjor: no tindre gust o que no el tinguen els que follen amb mi.
PS: Que no hagen tornat a arreplegar-los també admet unes quantes lectures.
Vist que hi ha més d'un cinturó, vol dir que han marxat amb els pantalons caient? Res, no em facis cabal, ha estat el primer que he pensat :)
ResponElimina¡No són cinturons, són pulseretes¡ ¡Quel horreur¡ Rasoir, semblaves un xic amb gustos més afinats .... ;)
ResponEliminaperò pa què els guardes? :P
ResponEliminacoralet
Efectivament, Raboseta: són tot pulseretes i un anell i si acaben deixant-se'ls és perquè els obligue a traure-se'ls. :P
ResponEliminaPer què no els tire? Tres paraules: Síndrome de Diògenes.
:P