Pàgines

dijous, 6 d’octubre del 2011

Abdessamad


Ahir a les nou menys quart de la nit encara estava al despatx esperant un client amb el qual havia quedat a les huit i mitja. Quan, al remat, feu acte de presència, part de la mala llet que acumulava després d'haver passat tot el dia tancat al despatx va desaparéixer immediatament: el nou client era un jove magribí terriblement atractiu que per circumstàncies de la vida s'havia vist involucrat en una baralla.

Vaig repassar la documentació que em portà en una carpeta infantil i vaig determinar que el cas no era massa complicat i, ja posats, vaig esbrinar que era de Casablanca, que tenia 28 anys i que vivia des de 2002 a València, però que no havia regularitzat la residència a la Confederació Ibèrica de Nacions fins 2005.

- ¿Y cómo es que no puedes quedar más pronto? -vaig preguntar en acabar de repassar el cas i d'explicar-li com aniria el procediment.
- Es por el trabajo.
- Bueno, yo también trabajo, pero normalmente hasta las siete y media. ¿Cuántas horas haces?
- Doce: entro a las ocho de la mañana y salgo a las nueve de la noche y me dejan una hora para comer.
- ¿Doce? Eso no puede ser...
- Bueno, según el contrato sólo hago ocho horas y tampoco trabajo los sábados.
- ¿Pero te pagan las horas extra?
- Antes sí... pero ahora con la crisis ya no.
- Joder... ¿y qué contrato tienes? ¿Estás fijo?
- No. El jefe me hace contratos de seis meses y luego voy al paro.
- Fill de... ¿Se puede saber dónde coño trabajas?

Abdessamad alçà una cella:

- Trabajo en un lavadero de coches. ¿No irás a denunciarlo, verdad?

No, no pensaba fer-ho, perquè només aconseguiria que Abdessamad acabara al carrer, però em sentia, d'una part , fastigosament indignat per la situació d'explotació que patia, i d'altra, miserablement culpable per haver-li tirat en cara l'hora a la que havíem quedat perquè m'havia obligat a quedar-me al despatx una estona més.

- ¿Sabes qué es lo peor? -em preguntà quan l'acompanyava a la porta.
- Dime.
- Que el día de la pelea salí antes del trabajo. Si hubiera cumplido con mi horario ahora no estaría metido en este lío.

Sí, potser això és el pitjor de tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada