El triomf de l'antipolítica (i II)

La majoria dels que ens molestem a entendre la Política (amb majúscula) i els que fem política diària (amb minúscula) detestem UPyD per moltes raons i no sols perquè el seu discurs jacobí i recentralitzador disfressat de federalisme està construït a base de veritats a mitges (i de mentides senceres) i peca d'una vaguetat i d'una ambigüitat que fan tremolar, sinó per les pròpies contradiccions del mateix.

Quan MentiRosa Díez entrà al Congrés en 2008 ho féu amb un suposat discurs regenerador de la política, denunciant els privilegis dels diputats, menyspreant el que considerava 'casta política', criticant 'els abusos' dels nacionalismes perifèrics i prometent 'aire nous' quan la seua biografia està a l'abast de qualsevol i justament ha consistit en això que ara denuncia: amb el PSOE ha estat diputada foral de Biscaia (1979-1987), diputada autonòmica al Parlament Basc (1987-1999) i consellera de Turisme durant set anys (1991-1998) en un govern participat pel PNB (!) i, finalment, eurodiputada (1999-2007). A més, ha estat candidata a l'alcaldia d'Ondarroa en 2003 i es presentà a les primàries del PSE en 1998 i a les del PSOE en 2000, perdent en ambdós casos.

En 2008, pocs mesos després de deixar el PSOE, ja tenia una nova paradeta, Unidad de destino en lo universal, Populismo y Demagogia, i després de quatre anys al Congrés en fer-se amb l'acta de diputada per Madrid, HorroRosa Díez ara tindrà al seu costat quatre diputats més, entre ells l'inefable Toni Cantó, gràcies al milió i escaig de vots rebuts diumenge passat. Total, i fins a 2015: 36 anys en cotxe oficial i un grapat de viatges a Brussel·les en primera classe. Per a parlar després de 'casta', 'privilegis polítics' i 'renovació'.

Si això és evident i està a l'abast de tothom, per què UPyD ha aconseguit uns resultats tan bons? Senzillament, per fer l'antipolítica, per vendre's davant l'electorat com si no foren polítics (Què són, doncs? Carnissers?), per no haver esmentat en campanya ni una sola ratlla del seu programa electoral o d'allò que aspiren a fer més enllà de recolzar els pobres xiquets obligats a parlar en llengües cooficials o reactivar els programes d'armament militar i per voler fer-nos creure que els conceptes 'dreta' i 'esquerra' ja no existeixen i que es pot parlar, senzillament, de 'progrés'. Populisme pur i dur.

I esta és l'essència d'UPyD: denunciar situacions que no es corresponen amb la realitat, presentar polítics que diuen que no ho són i fer política dient que no la fan. De fet, sembla que els seus candidats no coneixen ni el sistema electoral més bàsic, ja que, abans d'encetar la campanya, al seu compte de twitter Cantó anuncià que es presentava al Congrés “por mi ciudad, Valencia” quan la circumscripció de les Eleccions Generalíssimes és la província. Però és que ell no és polític; és actor. I ciutadà. .

Eixe és, en realitat, el nivell general d'UPyD i les intervencions de Toni Cantó en campanya insisteixen en eixa mateixa idea: el menyspreu a la Política. Un altre exemple claríssim el trobem en la vida 2.0 del senyor Cantó: durant la campanya es plantà a Castelló (encara que no era candidat per les terres del Nord) i denuncià amb un twitt que no es podia estudiar en castellà a cap escola pública de la capital de la Plana.

I no li tremolà el pols mentre ho escrivia, que conste.

Perquè clar, a Cantó, com a la resta dels militants d'UPyD els sembla que 'les llengües no tenen drets' (tampoc, per tant, els ciutadans que volen gastar-ne una en concret) i que cadascú ha de fer servir aquella que vulga en cada moment, com si fóra tan fàcil com triar entre posar-se una samarreta blanca o una negra. Això sí: ni una paraula dels milers de xiquets valencians que cada any no poden estudiar en valencià per falta de places, tot i haver-ho demanat en la matrícula, ni de la desaparició de l'ensenyament en valencià en secundària o en les carreres universitàries. Per posar només un exemple de la realitat lingüística del País Valencià.

L'èxit d'UPyD, en definitiva, es déu a que han sabut aprofitar que la gent està farta dels polítics per fer-nos creure que ells no ho són i en eixe sentit és fàcil advertir l'ús i abús que ha fet Cantó en cada entrevista del mot 'ciutadania', com si la seua llista electoral fóra una cosa nascuda de les places del poble i les assemblees de barri i no la conseqüència d'unes pseudoprimàries a la búlgara de la sucursal valenciana del partit de la més professional dels polítics actuals.

UPyD és l'antipolítica.