Dos
de les forces polítiques que han experimentat un considerable
augment de la seua representació estes Eleccions Generalíssimes han
estat el PP i UPyD. Els primers han guanyat mig milió de vots i en
l'assignació d'escons s'han vist afavorits de forma molt evident per
sistema vigent.
Dos
exemples: a Cantàbria els conservadors s'han emportat quatre dels
cinc escons en joc (el 80%, doncs) amb només el 52,2% dels
vots vàlids. A Múrcia, que repartia deu escons, el PP ha arrasat
amb el 64,27% dels vots, però ha guanyat huit escons (novament, el
80%).
Esta
situació no ha estat, ni de lluny, a costa dels socialistes, que a
Cantàbria han tingut un 25,18% dels vots i a Múrcia un 20,95% i,
per tant, han guanyat els escons que els pertocaven, sinó de
terceres forces: a Cantàbria el partit de l'ecs!president
Revilla s'ha quedat sense escó amb un 12,54% (!) dels vots i a
Múrcia ni UPyD, amb un 6,26%, ni IU, amb un 5,69%, han aconseguit
representació al Congrés.
I
així fins arribar als 30 diputats que el PP ha guanyat per
sobrerepresentació: amb el 44,62% dels vots vàlids li
correspondrien 156 diputats i no els 186 que ocuparan a les butaques
del Congrés.
Efectivament,
amics, estes són les maldats del sistema d'Hondt.
Així,
si a Rajoy li ha beneficiat el sistema electoral (i no haver piulat res de trellat en un mes), amb UPyD ha estat
tot el contrari: els seus resultats són excel·lents, amb més d'un
milió de vots, però només han obtingut cinc escons: quatre per
Madrid, amb un 10,29% dels vots, i un cingué per València, amb un
5,92% i vora 85.000 vots a tota la província. Amb un sistema més
proporcional, o amb el mateix sistema però amb correccions per
evitar estos despropòsits, UPyD haguera aconseguit més de 15
diputats.
Efectivament,
amics, estes són les bondats del sistema d'Hondt.
Independentment
de l'aritmètica electoral, que és tan entretinguda com inútil, em
resulta cridaner l'èxit que ha tingut la formació UPyD a moltes
províncies i a València en concret, ja que la sucursal valenciana
d'HorroRosa Díez estava encapçalada per algú tan alié a la
política com Toni Cantó.
Demà
més.
La barreja d'humor i política fan del teu blog dels millors que mai no havia llegit. Continua així ;)
ResponEliminaAi, Sergio, moltes gràcies :)
ResponElimina