L'ombra de Camps

Els primers moviments d'Alberto Fabra (aka Alberto Fabra-Mohedano) com nou i flamant Molt Honorable de tots els valencians després de la caiguda als inferns de Camps va descol·locar a molts, ja que en som massa els que vam vore el recanvi de qui havia personificat el pitjor de la política (i també un bon grapat de malalties de qualsevol compendi de psiquiatria) per un homenet gris i sense personalitat com un pas enrere en la política-espectacle que veníem gaudint i patint a parts iguals des de feia massa anys.

Les primeres decisions de Fabra-Mohedano van insistir en eixa mateixa idea i, a banda del fet de rebre als grups de l'oposició, de concedir entrevistes no pactades als mitjans, de reunir-se amb entitats a les quals Camps havia ignorat, com ara Escola Valenciana o la principal associació de víctimes de l'accident de metro de Jesús, d'anunciar que permetria l'oposició accedir als expedients més compromesos, de replantejar-se la imbecil·litat aquella del model educatiu trilingüe, de permetre la presència de l'oposició a Canal 9... en fi, de fer allò que qualsevol governant democràtic faria però que al País Valencià semblava una quimera, per un moment va semblar que els partits de l'oposició es quedarien sense el seu principal argument per fer política: la pròpia existència de Camps.

Ara, tres mesos i escaig després del lisèrgic i estupefaent anunci de la dimissió de l'ecs!Molt ecs!Honorable, i tret d'aquelles bones intencions, encara no hem vist res que ens permeta albirar que el nou executiu fabrià (fabrista o fabriàtic) aportarà cap novetat seriosa a la política desenvolupada pel seu antecessor, entre altres coses perquè Fabra no només ha heretat un executiu format per consellers de Camps, sinó perquè la Generalitat continua en estat catatònic i perquè l'ombra de qui governà este país a colp de despròposit és més llarga del que molts podien imaginar: molt més de la que projectaven les maquetes que Calatrava encolomà a la Generalitat per només 15 milions d'euros.

Més llarga, fins i tot, que la que hagueren projectat les torretes si algun dia s'hagueren arribat a fer.