dijous, 21 de juliol de 2011

L'últim acte de Camps



La setmana passada vaig tindre el judici d'un client acusat d'haver robat a l'interior d'un cotxe després d'haver trencat un dels vidres de darrere.

El meu client, paradoxalment de nom Àngel, durant tota la instrucció del cas jurà i perjurà que era innocent a pesar de l'allau de proves que apuntaven en direcció contrària i que es tractava d'una injustícia, que ell no havia robat res i que era una “víctima del sistema”, per la qual no vaig poder pactar una conformitat amb el fiscal per evitar el judici.

El dia de la vista, però, la fiscal va voler parlar amb mi i em va oferir un acord que, segons ella, no podria rebutjar: un any de presó (amb la corresponent suspensió de la pena) si Angelet reconeixia els fets, es declarava culpable i deixava de donar pel sac.

- La fiscal ens ofereix un bon acord -vaig proposar als corredors de la Ciutat de la Justícia.
- Però és que sóc innocent! No he fet res!
- És un any de presó, que no compliries, i tots a casa.
- Agafa-ho.

Vaig voler quedar-me més tranquil:

- Però si de veritat eres innocent podem lluitar pel cas i buscar l'absolució.
- No, no... és igual: agafa-ho i ja està... però que conste que açò és una injustícia.

La conformitat amb l'acusació és justament la figura a la qual ahir a primera hora del matí es van acollir Campos i el repugnant Betoret per evitar l'espectacle que suposaria el primer judici de la Gürtel i que, en teoria, també pensava exercir Camps, tal com anuncià el seu advocat.

A les cinc de la vesprada, però, es produí un sorprenent canvi de plans i amb un discurs histriònic, grandiloqüent i estupefaent i, com ha fet sempre, confonent els interessos dels valencians amb allò que més li convé al seu partit i a la seua pròpia persona, Camps anunciava que deixava la presidència de la Generalitat Valenciana.

Este canvi de plans improvisat té una explicació molt raonable: processalment és necessari que tots els acusats reconeguen els fets i es conformen amb la pena sol·licitada per l'acusació i, per tant, no té cap sentit que ho facen uns i els altres no: si no es conformen els quatre, hi haurà judici igualment.

La pregunta és: si dos, Betoret i Campos, es van conformar a primera hora i Camps, el tercer, pensava fer-ho al llarg del matí, què passà amb el quart en discòrdia, amb Ric Costa?

El Mimosín de la trama Brugal és, sorprenentment, qui millor ho té per esquivar una condemna per suborn, ja que en no ocupar càrrec a l'administració valenciana, es pot entendre que els regals els rebia per la seua condició de secretari del PP, un càrrec que de moment encara no permet contractar en nom de la Generalitat Valenciana.

Tot indica que a última hora del matí Costa es va refer com un gat, va forçar la màquina i es negà a reconéixer la seua culpabilitat, entre altres motius perquè ahir ningú havia comptat amb ell, i així el propi Ric s'ha emportat Camps per davant, el qual s'ha vist obligat a marxar per la porta de darrere, convertit en una caricatura del que hauria de ser un Molt Honorable, esguitat per casos de corrupció i deixant el País en situació de fallida econòmica i, el que és més greu, en situació de fallida política.

Al remat, després de tot l'espectacle que vam viure ahir i gràcies a un personatge com Ric Costa, tindrem judici a la tardor i això, de moment, no té preu.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails