No
recorde què em portà a acabar parlant de Sarkozy amb un francés la
Nit de Cap d'Any en companyia del meu amic F. ni per què vam acabar
fent ús del terme gauche divine.
—
¿Qué significa gauche
divine? —preguntà
el francés.
—
Hombre, es la expresión que se
utiliza para referirse a la izquierda pija... pero, espera un
segundo, ¿los franceses no decís gauche divine?
—
No, no lo había oído nunca...
—
Vamos, no me jodas. ¿Y qué
decís?
—
Gauche caviar.
Em
vaig emocionar.
—
No me jodas, no
me jodas... ¡pero si eso todavía es mejor!
I
és que resulta que la gauche divine
de tota la vida, a França es coneix com gauche
caviar, a Anglaterra com champagne
socialist, a Itàlia són els
radicalchic
i als EUA els limousine liberal.
Amb
tot això, qui no voldria formar part d'esta classe tan meravellosa?
I ací a Espanya? "La izquierda cutre total"? "La izquierda Isabel Presley"? "La izquierda blandiblú"? I al País Valencià? "L'Esquerra Samarreta"? L'esquerra "Sopar de germanor i sobaquillo"?
ResponEliminaFotre... M'he alçat del llit una miqueta bord, hui. Disculpa'm, Martí!
:)
A Espanya, sr Párraga, es diu 'gauche divine'. Vosté és prou major com per saber-ho! ;)
ResponEliminaEl pitjor no és que no sàpiguen com els diuen sinó que no sàpiguen que ho són.
ResponEliminaquè gran...
ResponEliminaA Itàlia també en diuen "sinistra da salotto"
ResponEliminaEn español 'izquierda de salón' és també molt comú. Gràcies per participar!
ResponElimina