A un país normal,
la declaració judicial d'un ecs!vicepresident del Consell per
un cas de finançament irregular del partit de govern haguera estat
un gran escàndol, però al País Valencià el PP ha aconseguit que
els ciutadans (fins i tot aquells que fem i que ens interessem per la
política) acabem veient-ho amb naturalitat i, el que és pitjor, amb
certa indiferència.
Però és que amb
prou feines ho han aconseguit: han necessitat vertebrar el país de
Nord a Sud (amb Fabra a Castelló, la Gürtel a València i la
Brugal a Alacant) i corrompre's amb transversalitat
(tant feia si se saquejava una empresa pública de depuració
d'aigües com EMARSA o els fons públics destinats a la cooperació
internacional) per fer-nos perdre el compte dels imputats que hi ha a
Les Corts, dels milions d'euros desapareguts o de quina conselleria
encara no està afectada per un cas de corrupció, i ja només ens
sorprenem quan l'obscenitat és suprema, com la conversa entre dos
investigats el cas Cooperació en el qual es parlava de la
violació de la diputada de Compromís Mireia Mollà com una cosa que
es 'podia fer'.
És impossible
donar abast: el PPCV es podreix com un animal mort a la vora d'una
carretera i els valencians ja ens hem acostumat a la pudor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada