Crueltat intolerable

Besar no és tan complicat: només cal controlar la llengua, els llavis i les dents i evitar coses com la secreció excessiva de saliva i deixar la llengua morta dins la boca de l'altre. Amb això clar es pot fer un bes com toca.

I és que només hi ha dues formes de besar: bé i malament. O això em pensava, perquè este cap de setmana em vaig enrotllar amb un paio que em féu coses que mai ningú m'havia fet i, el que és pitjor encara, coses de les quals ni tan sols havia sentit a parlar.

Vam començar amb uns besos prou estàndards, però de sobte vaig notar que em quedava sense aire a la gola i necessitava prendre'n més. A la tercera vegada que em separava del xic pantaixant vaig descobrir que era ell qui, en lloc de tornar-me el bes, es dedicava a aspirar-me tot l'aire de la boca i de la gola.

La meua primera reacció fou la de fer-me enrere una mica espantat. Vaig pensar que devia deixar córrer el clau, però després jo mateix em vaig esmenar: si algú és capaç de fer estes coses quan besa de ben segur que follant n'ha de fer de pitjors, i me'l vaig emportar al llit.

La curiositat es va imposar a l'instint de supervivència i la imaginació em va portar a jocs d'asfíxia eròtica i fílies semblats, però al llit tot es va desenvolupar amb normalitat. Almenys fins que, en un moment donat sobre el qual no cal donar més detalls, em va fotre una galtada al cul i m'amollà:

— Si féres una miqueta de bici tindries el cul més dur.

Redéu, quasi haguera preferit que m'haguera estrangulat.