Pàgines

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Entre Cospedal i Duran i Lleida


En gener de 2011 Rajoy anuncià des de Sevilla que en cas de guanyar les eleccions revisaria les pensions dels diputats i senadors perquè considerava que l'actual sistema suposa un privilegi per als polítics.

Duran i Lleida isqué al pas d'esta rosadiezada de la pitjor forma possible: "El problema és si la societat pretén que al Congrés vinga simplement gent que no tinga propietat, si pretén la societat que esta Cambra siga de funcionaris i de gent pobre, perquè si és així, anem pel millor camí”.

Nou mesos després d'accedir al Govern, no hem tornat a saber res de la proposta de Rajoy, però sí hem llegit algunes idees que van en la mateixa línia. Sense anar més lluny, al País valencià hem hagut d'escoltar en diferents ocasions al depriment Fabra proposar la reducció del 20% dels diputats a Les Corts.

Ha estat, però, María Dolores de Cospedal qui ha gosat anar més lluny i, fent ombra a l'estadista valencià, no s'ha acontentat amb proposar la reducció del parlament atòmic manxec, sinó que pretén deixar els diputats autonòmics sense retribució. El primer pas ja l'ha donat i no ha inclòs als pressupostos la partida corresponent.

Sóc ben conscient que estes iniciatives tenen gran acceptació entre la població general que, justament, està pagant les retallades socials que aproven i apliquen els polítics i que és complicadíssim explicar a algú que les passa putes per arribar a̶ ̶f̶i̶n̶a̶l̶ a meitat de mes que estes mesures no tenen transcendència econòmica, sinó democràtica i que entre el classisme de Duran i Lleida i la demagògia barata de Cospedal és possible trobar un punt intermedi i, sobretot, raonable.

3 comentaris:

  1. I mira tu per on, és ella, la política que més cobra d'Espanya, qui li lleva el jornal als seus polítics. Quin país!

    ResponElimina
  2. oh que bons que son ara els nostres polítics!!

    ResponElimina
  3. ni bons ni dolents, però a certs nivells, amb la dedicació que s'exigeix i el poc que es cobra, només s'hi poden dedicar jubilats, rics, o funcionaris. No els demanis a la gent de la indústria privada, als bons currículums, que s'hi fiquin, perquè no els surt a compte. Cobrar poc, no tenir horaris i, al damunt, haver-t'ho de sentir tot menys guapa, a nivell local, no és, precisament i a priori, una bona elecció.

    ResponElimina