Les satisfaccions,
com les coses importants de la vida, depenen en gran mesura de les
expectatives que hi has dipositat, i així, pel que fa al resultat de
CiU el 25N, el triomf de la dreta catalana té un regust de fracàs
més que evident.
A estes hores
resulta obvi que Mas s'equivocà avançant les eleccions, però no
només això: s'equivocà en creure que la manifestació de la Diada
era només un crit independentista i no un crit contra les retallades
que ell mateix havia posat en marxa; s'equivocà, també, en pensar que
apuntant-se al carro de la independència obtindria uns grans
resultats i que acapararia el vot de les altres formacions que
promouen la secessió; però el Molt Honorable en funcions
s'equivocà, sobretot, en pensar que CiU i els seus votants eren
independentistes, que Duran era independentista, que Santa Coloma
podia ser independentista i, sobretot, en pensar que el mateix Artur Mas era independentista.
I mai 50 diputats havien resultat tan decebedors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada