ERC ha estat la
triomfadora indiscutible del 25N: suma onze escons als deu que en
tenia de 2010 i, per detalls insignificants del sistema electoral,
tot i tindre menys vots que el PSC esdevé segona força al
Parlament.
L'èxit d'ERC és
conseqüència de dos factors i si del primer no és del tot
responsable, del segon sí. Per parts: en primer lloc Esquerra s'ha
beneficiat dels vents (o bufits) secessionistes perquè els seus
líders, la seua militància i el seu electorat sí que són
independentistes (no com els de CiU) i perquè la polarització de la
campanya i del debat sobiranista els posa calents.
El segon factor
que ha ajudat a fer que els republicans hagen guanyat més de 275.000
vots (poca broma) ha estat la renovació de les llistes i haver
aconseguit que l'electorat oblidara, entre altres, el pas de la
formació pel Tripartit i les estridències i frikismes
d'antics dirigents.
Els 21 diputats
són dos menys dels que ERC va obtindre en 2003, però tot indica que
Junqueras els traurà més profit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada