Tu eres el xic que
aquell dia que estava sopant amb P. s'apropà a saludar-la i portava
una camisa a quadrets blaus i blancs i un pantaló marró i també el
que acompanyà a votar el dia d'eleccions una xica vestida amb un
xandall rosa impossible i que em preguntà quantes creuetes havia de
marcar en la papereta del Senat. M'equivoque?
La principal
novetat del programa ambientat a la capital de Safor és que no té
cap pretext ni excusa. Si fins ara tots els realities que
havíem vist tenien algun leitmotiv més o menys consistent per
provar a donar-li sentit al programa, encara que fóra fingit, a
GandiaShore ni s'han molestat a buscar-lo. Per això podem dir
que GandiaShore és autèntic.
És cert, ho estan
fent, però, pense que en el fons l'estratègia del PP no donarà
resultat perquè potser fins fa relativament poc de temps entre part
de l'electorat valencià tenia certa repercussió apel·lar al
sentiment anticatalanista i assegurar que els nostres veïns de dalt
estaven disposats a furtar-nos la recepta de la paella o de
l'allioli, però hem arribat a un punt en el qual estes sentències
no se les creu ningú. Encara més: fan riure.
Quan
fa unes setmanes vaig formalitzar la invitació, ni el convidat ni jo
ens havíem vist ni havíem parlat mai i només sabíem que un
escrivia ximpleries a un bloc i a un compte de tuiter i
que l'altre hi escrivia coses serioses i assenyades, però ignoràvem
si algú dels dos era un violador, un assassí, un caníbal o, el
pitjor de tot, si pesava 120 quilos.
Ell: Entonces
también sabrás que me he fijado en ti.
Jo: Bueno, algo he
notado...
Ell: ¿Y cuándo
vendrás a comprarme pescado?
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada