Pràcticament
sense que em donara temps a passar el jet lag del viatge a Nova York vaig tancar un altre viatge transatlàntic en companyia
dels mateixos amics que em van acompanyar en l'aventura americana.
Fa, per tant, més
d'un mes que vam comprar els vols, que vam reservar els hotels i que
vam tramitar els visats i, en principi, hauríem d'eixir el proper
dimarts. I dic “en principi” perquè a hores d'ara el viatge està
en l'aire perquè els meus amics, per circumstàncies personals,
sembla que no podran anar i es perdran el viatge.
La qüestió que
se'm planteja és la següent: fer un grapat de milers de quilòmetres
per anar a passar una setmana a un país estranger tot sol o
resignar-me i deixar passar l'oportunitat tenint en compte que ho
tinc tot pagat i reservat. I, també, que tinc moltes ganes d'anar-hi
i que mai he viatjar sol.
D'ací a dimarts
poden passar moltes coses i la cosa pot capgirar-se i pegar mil
voltes, però ara per ara tot apunta en una direcció: a partir de
dimarts em trobaré a l'Havana, tot sol i durant una setmana.
Quina por.
T'ho passaràs de puta mare, segur!! A l'avió ja estaràs fent amics...
ResponEliminaUn consell: no els insultes.
Passa-ho molt bé i avisa quan tornes i ens fem un tinto fino, que vull tots els detalls!! muaks
Ai... quina por! QUINA POR!
ResponEliminaTindràs pèls i senyals! :P
Jo sóc més d´altres destins, però ves, ves, que t´ho passarás de conya, hi ha que viatjar a soles al menys una vegada en la vida...maremeua, quin perill :D...
ResponEliminaBon Voyage
Vés-hi! Viatjar sol és una experiència fabulosa! Com està allò després del Sandy? Ains! N'Olivia!
ResponEliminaAi, Monique LaMer i Anònim: de moment crec que sí, que hauré de fer la maleta, però no tinc res clar...
ResponEliminaNo t'ho penses dues vegades i arrea. Per fi faràs un viatge como Déu mana: a soles. Fins ara no has fet més que turisme.
ResponEliminaJa ens ho contaràs.
Salut
qui sap, potser fas amics a l'habana...
ResponEliminaSí, Corpi, eixa és la idea: que l'experiència siga de conya.
ResponEliminaMai he tingut problemes a l'hora de fer amics, sr. Pons... ja sap què vull dir :P