Caldria
començar enunciant una obvietat: de la mateixa forma que no tots els
valencians som el PPCV, tots els catalans no són CiU. Però, i això
és important, entenc que en els casos de corrupció política
existeix una concurrència de culpes entre els corruptes i aquells
que els voten.
Per
dir-ho d'una altra forma: en els casos de corrupció existeixen
diferents graus de participació que inclouen, també, aquells que
possibiliten que els imputats, processats i acusats de corrupció
continuen a les institucions.
No
negue que el cas del País Valencià és paradigmàtic: de nord a sud, o el que és el mateix: de Carlos Fabra a Sonia Castedo i el cas
Brugal, passant pels casos Gürtel, Emarsa i
Cooperació, el PPCV ha vertebrat el país alhora que, encara
hui, es manté com a força hegemònica a gairebé totes les
institucions amb el recolzament de la majoria dels electors
valencians.
Això
no obsta, o no hauria d'obstar, però, per desviar l'atenció del que
ha passat, i encara passa, a Catalunya amb Convergència i Unió: els
primers tenen segrestada la seu principal del partit per fer front a
una fiança de tres milions d'euros i tenen els casos ITV i
Palau oberts; i els segons, democratacristians (!), han arribat a
un acord amb l'acusació pública per evitar la presó al cas
Pallerols a canvi de tornar la meitat dels 600.000 euros de
diners públics que es van desviar per a finançar el partit i
algunes butxaques particulars cristianes.
CiU
ha aconseguit que els valencians puguem mirar els catalans
directament als ulls i sense cap tipus de sentiment d'inferioritat,
perquè la corrupció afecta tant els òrgans vitals de la dreta
valenciana com de la catalana i tot i això la situació
institucional d'uns i dels altres és immillorable: els primers
mantenen la majoria absoluta a la Generalitat, a les diputacions i
als mateixos ajuntaments que han arrasat en benefici propi i els
segons acaben de reeditar un acord de govern amb ERC per mantenir-se
a la Generalitat tot el temps que faça falta amb la qüestió
nacional com a cortina de fum.
Qui
ha possibilitat que totes dues forces continuen governant al País
Valencià i a Catalunya són, justament, els electorats valencià i
català, els quals, tot i ser conscients dels casos de corrupció que
assetgen els capitostos del PPCV i de CiU han tornat a convertir-los
en les primeres forces polítiques a una i a l'altra banda de l'Ebre.
Potser
sona fort, i em fa una mica de por escriure-ho, però els votants del
PPCV i de CiU mereixen la consideració de cooperadors necessaris en
tots estos casos de corrupció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada