L'aeroport de Castelló: capítol 1.465

La inauguració de l'aeroport de Castelló constitueix un dels moments més delirants de la història política valenciana. I ara recicle el que vaig escriure en el seu moment, en març de 2011:

Si la idoneïtat i el cost d'esta construcció era més que qüestionable, la inauguració ha posat en evidència que els governants valencians han arribat a la conclusió que poden insultar la ciutadania sense que els tremole la mà, ja que, efectivament, l'aeroport està acabat, però no hi ha cap data prevista perquè el primer avió s'enlaire o aterre a les flamants instal·lacions que el president de la Diputació de Castelló, l'imputadíssim Fabra, portava entre cella i cella des de feia anys, la qual cosa ha fet que la notícia no siga la inauguració d'un aeroport, sinó la d'un aeroport sense avions.

Inaugurar un aeroport que no se sap si algun dia entrarà en funcionament podria ser la idea original d'un original esquetx satíric, però si hi afegeixes els elements que van acompanyar este acte de propaganda, a saber: la presència d'una autoritat eclesiàstica que llançava aigua d'un perol, autobusos plens de jubilats de mig país, l'escultura gegant d'un bufó de la cort, un discurs de Camps passat de rosca i l'anunci del mateix Fabra d'obrir durant un mes i mig l'aeroport i les pistes d'aterratge perquè qui vulga puga visitar-les i fer-hi una passejada, l'acte deixa de ser satíric per submergir-se de ple en l'esperpent més delirant.

Des d'aquell moment, des de la inauguració del aeropuerto del abuelo, esta infraestructura s'ha convertit en el paradigma de la corrupció, del balafiament de recursos públics i de la poca vergonya dels polítics populars valencians, la qual cosa no està malament si tenim en compte que no té cap altra utilitat.

Des d'aquell sainet inaugural, tots els focus han estat pendents de qualsevol notícia o rumor sobre l'aeroport, i és innegable que l'administració de Camps, primer, i la d'Alberto Fabra, després, han ajudat a fer que l'aeroport de Castelló haja esdevingut una icona dels temps que corren.

138 milions d'euros per a construir-lo, 300.000 euros per a l'escultura rovellada del abuelo, 84.000 euros a l'any per al sou del director, 5 milions d'euros en publicitat només en 2011, 450.000 euros en tres anys per a falcons i furons, mig milió d'euros al mes en manteniment, l'amenaça d'una rave convocada per Facebook, remodelacions de les pistes quan encara no havia fet un any i, per tant, cap avió s'havia enlairat o havia aterrat a les pistes, els 17 milions d'euros dels Pressupostos de la Generalitat que es xuplarà en 2013 o la plaga de conills que per poc enderroca les instal·lacions.

Absolutament tot el que té a vore amb este edifici és notícia, i per això quan hui hem sabut que els compradors que anuncià ahir Carlos Fabra eren libis i que es comprometien a gastar-se 200 milions d'euros (100 per l'aeroport i 100 en obra pública) només una pregunta m'ha vingut al cap: a Líbia mengen conill?