Confeti

És cert que al País Valencià tenim precedents per a quasi qualsevol cas de corrupció que es puga destapar a la Confederació Ibèrica de Nacions, però la informació publicada sobre Ana Mato i el seu marit supera, de moment, el nivell d'esperpent del que fins ara hem vist per ací.

També és cert que, tot i la declaració de no culpabilitat del judici de Camps, hem pogut escoltar que El Bigotes es deixava caure carregat de regals per casa de l'ecs!Molt ecs!Honorable el dia de Nadal transvestit de Pare Noel o com Ric Costa li encarregava “100 gramos de caviar” i hem vist, també, com des d'Emarsa es contractaven els serveis de prostitutes romaneses, però, de moment, encara que no hem tingut constància que la trama Gürtel pagara el confeti i els globus de les festes d'aniversari o les comunions dels xiquets d'uns càrrecs públics. O el bitllet d'anada i tornada a Quito de l'empleada domèstica equatoriana d'algun conseller valencià.

A això, de moment, encara no hem arribat.

Però, les tones de confeti i de globus que els principals imputats de Gürtel pagaven per a les festes i saraus del matrimoni Sepúlveda-Mato no ens han d'impedir veure el bosc que tenim a casa. I per bosc cal entendre els casos de corrupció que assetgen el PP valencià i sobre els quals cada dia és més complicat seguir la pista.

Només la setmana passada, per exemple, vam saber que el Tribunal Superior de Justícia obria tres noves peces del cas Gürtel que investigarien, entre altres coses, els contractes de la visita del Papa a València i tota la contractació de la Generalitat amb les empreses de Correa (la qual podria acabar amb una nova imputació de Camps), que des d'Emarsa s'havien pagat pernil i caixes de vi per a mig país, que Ribó denunciava les connexions de l'institut Nóos urdangarià amb l'Ajuntament de València i que el Tribunal Suprem donava via lliure al jutge instructor per imputar Carlos Fabra per suborn.

I a tot això cal sumar els casos Cooperació i Brugal, que continuen a poc a poc fent camí als jutjats.