Pàgines

dijous, 7 de febrer del 2013

Tètric (i II)


Fa un parell de setmanes s'ha constatat que a casa d'uns llauradors del poble es produïa una situació ben particular. Es tracta un matrimoni d'uns setanta anys que viu en companyia de la filla, la qual ara fregarà la cinquantena.

Ara s'ha sabut que la filla no ha eixit de casa des de fa més de quinze anys o, per ser més exactes, que la filla no ha eixit de la seua habitació des de fa més de quinze anys. Almenys de dia.

Podria fer la impressió que es tracta d'un episodi d'agorafòbia, però no és només això, perquè la dona ix de l'habitació de nit, quan els seus pares dormen, i passeja nua per casa o, en el millor dels casos, només amb una camisola. De dia sa mare li fa menjar i li'l deixa a la porta. La dona no parla ni raona i ha començat a fer només grunys, i quins són els hàbits d'higiene de senyora enclaustrada forma part del misteri.

En vore la llum, però, han transcendit els detalls més escabrosos del cas: des que la dona decidí no eixir de la seua habitació no ha deixat que ningú li talle els cabells ni les ungles, de forma que si al gust de la senyora per passejar nua per casa li afegim una cabellera que li arriba al cul i, potser, una de les manicures més particulars del món civilitzat, el quadre resulta completet.

Si la família ha mantingut esta situació en secret durant tants anys ha estat una mica per desconeixement i una mica per vergonya, i si finalment la mare s'ha decidit a buscar ajuda ha estat perquè la filla s'ha tornat violenta, i els pares, massa majors, ja no poden suportar més el merder.

Les autoritats encarregades de resoldre el cas han decidit que es tracta d'una emergència psiquiàtrica i consideren que cal posar-hi solució urgentment, però tampoc massa: com la dona només ix de nit, han determinat que traure-la a la força de l'habitació podria ser contraproduent i fins i tot perillós, de forma que han decidit esperar a que la dona realitze una de les seues excursions nocturnes: en eixe moment els pares tancaran l'habitació per evitar que torne a entrar-hi i telefonaran a emergències perquè un equip especialitzat es desplace al domicili dels vells a emportar-se la filla a un centre, on quedarà internada.

Personalment, este pla de captura que han ideat els especialistes em genera molts dubtes i només espere que la senyora no escape: l'únic que falta al meu veïnat és una dona mig salvatge, vestida només amb una camisola ronyosa i que fa quinze anys que no entra a una dutxa, que no s'ha tallat els cabells ni s'ha passat una llimeta per les ungles.

Només faltava això.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada