Divendres passat
el Consell de Ministres anuncià que elevarà l'edat per a poder
contraure matrimoni dels 14 als 16 anys, una mesura que, tot i que
pràcticament no té repercussió perquè, per exemple, en 2011 només
9 xiques menors de setze anys van signar un matrimoni, em sembla
correcta (no vivim ni a l'Edat Mitjana ni a Game of Thrones),
però a la vista d'estos tres exemples que he conegut en les últimes
setmanes podem concloure que l'edat no és l'únic fet que s'hauria
de tindre en compte a l'hora de permetre el matrimoni:
(I)
Ell passeja amb
son pare i amolla:
—
Ella i jo no estem
massa bé. Estic valorant la possibilitat de separar-me.
El pare, que odia
Ella, prova a dissimular l'emoció:
—
Fill, faces el que
faces tens el suport de tota la família.
Un parell de dies
després nora i sogre discuteixen durant un dinar familiar i el pare
explota:
—
No pots
imaginar-te les ganes que tinc que el meu fill i tu vos separeu!
Ella mira Ell i
pregunta:
—
Tu vols
separar-te?
Ell abaixa el cap
i contesta:
—
No, no sé per què
mon pare diu això.
(II)
Ella és enginyera
i treballa per a una multinacional. Guanya més de 200.000 euros a
l'any i passa la meitat del temps a València i l'altra meitat a
Singapur. Ell vol tindre fills i quan Ella està embarassada de set
mesos la deixa per una altra més jove i amb la qual no té intenció
de tindre cap fill.
Ella ha dit adéu
a Àsia.
(III)
Ell i Ella porten
un any festejant. Decideixen fer un creuer per la Mediterrània. Fan
amistat amb una altra parella i seuen a la mateixa taula durant el
sopar de gala amb el capità del vaixell.
Quan el creuer ha
tornat a València Ella ha deixat Ell i cinc mesos després es casa
amb l'altre Ell que ha conegut a bord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada