Quan vaig començar
a festejar amb el Nou Novio, ja fa uns mesos enrere, m'enganyà:
havia de preparar el sopar per a la primera cita, que és aquella en
la que folles, i li vaig telefonar per preguntar si tenia alguna
al·lèrgia o si hi havia algun aliment que no li agradara:
—
No, menge de tot —
em va contestar.
—
Perfecte, perquè
pensava fer unes cigales i...
—
Bé, en realitat
el marisc no m'agrada.
Òbric parèntesi.
Opine que la gent que no menja marisc és perquè no ha passat
l'adolescència. Tanque parèntesi.
—
Cap marisc?
—
Cap.
—
Bé, i si faig un
tàrtar de tonyina amb alvocat...
—
És que l'alvocat
no m'agrada.
—
Com?
—
I tampoc menge
coses crues.
Redéu.
—
No et calfes el
cap. Amb unes creïlles fregides i un ou deixat caure anem bé.
—
Creïlles fregides
i un ou deixat caure? Bé, almenys triaré un bon vi...
—
Vi? La veritat és
que preferisc una cocacola. O
aigua.
Podia vore com les
cigales fresques que tenia al banc de la cuina se'n fotien de mi.
—
Disculpa, però
quan m'has dit que menges de tot, a què et referies? A pizza, kebab
i mcdolalds?
—
Sí,
i potser a alguna cosa més.
I eixa cosa més
compensa (i molt) la deficitària educació gastronòmica del Nou Novio.
Trobe que no és per a queixar-se'n molt. I la pasta que t'estaràs estalviant en restaurants?
ResponEliminaMMMMMMmmmmmm. Bon profit! :)
ResponElimina