—
Hola, estàs al
despatx?
—
Sí.
—
Estaràs d'ací a
mitja hora?
—
Sí.
—
Perfecte. Acabe de
fer-li les ungles a una clienta que ha vingut sense cita i passe, que
he de comentar-te una cosa.
—
Ok.
(...)
—
Quina calor...
Estic tot suat.
—
Sí que en fa.
Passa.
—
No em notes més
prim?
Guarde uns
prudentíssims segons de silenci i amolle:
—
Um... Sí?
—
Clar que sí! He
perdut quatre talles de pantaló... Tot per culpa de la mala puta de
la meua dona. Per cert, t'han dit que et paren molt bé les camises
blanques?
(...)
—
Bé, tu diràs.
—
Volia comentar-te
una cosa. No sé si és important o no, però crec que has de
saber-ho per si ho trauen al juí. Resulta que quan estava casat
entrava a xats gais i bé, no entrava a lligar, entrava a burlar-me
de la gent. Ja sé que no està bé burlar-se dels gais, però bé...
—
No. No té més
transcendència...
—
Veus? Ara vés i
dis-li-ho a la meua dona, que diu que vol separar-se perquè jo
entrava a xats gais.
—
A vore, no té més
transcendència... jurídica.
—
Què vols dir?
—
Que no té
rellevància legal. Ara bé, en la vida real... això
és una altra història.
(...)
—
Em quede més
tranquil, la veritat. Moltes gràcies.
—
De res, per a
qualsevol cosa que tinga a vore amb el juí ja saps...
—
Ai, si ja són les
sis i mitja! Me'n vaig volant, que faig tard a la floristeria. Adéu,
adéu!
de debó et queden bé les camises blanques? XD
ResponEliminaEres mala, Muriel .... ;)
ResponEliminaLes camises blanques em paren rebé. I amb una corbata estreta... ;)
ResponEliminaAra resultarà que jo sóc la mala...
Gràcies, bonicos, per deixar-vos caure per ací :)