Quan vaig començar
a festejar amb el Nou
Novio, ja fa uns
mesos enrere, m'enganyà: havia de preparar el sopar per a la
primera cita, que és aquella en la que folles, i li vaig telefonar
per preguntar si tenia alguna al·lèrgia o si hi havia algun aliment
que no li agradara:
—
Mira quina foto
m'he fet per al Grindr.
— A
vore... Oh, eixe eres tu?
—
Clar
que sóc jo.
—
Estàs
molt follable en esta foto. Puc posar-la al blog?
—
No,
clar que no.
—
Papà,
este matí he comprat...
—
Ah,
no? I com es diu? “He crompat”?
—
No.
Es diu “ha
comprat”.
“Resulta que
este fin de semana a mi hijo le tocaba estar con su padre, y ya van
dos fines de semana seguidos que me lo devuelve sin duchar y, claro,
las vecinas se dan cuenta y me lo echan en cara, y la que queda de
guarra en el vecindario soy yo... ¿Sigues ahí?”
Pensava que el
destrellat màxim al qual podia arribar esta senyora és el que vaig
viure en Nadal, quan em va telefonar per dir-me que s'havia gastat
catorze euros en una
disfressa de pastoret per a una funció escolar del xiquet i que
volia reclamar la meitat a l'ecs!, però esta setmana la cosa
ha anat a més
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada