—
Ja li ho has dit?
—
No. O sí. No ho
sé.
—
Sí o no?
—
Sí i no.
(...)
—
A vore si ho
entenc: m'havies dit que volies dir-li que l'havies enxampat connectat al Bender i forçar així la ruptura. Ho has fet?
—
Ho dius d'una
forma que em fas semblar un covard.
—
Home, després
d'açò no crec que t'emportes el premi al valent de l'any.
—
Ja. En fi, que
quan anava a dir-li-ho passà una cosa.
—
Quina?
—
Que m'ho va dir
ell.
—
Hòstia.
—
Sí, hòstia.
(...)
—
Et va dir que
t'havia enxampat connectat al Bender?
—
Fou pitjor: em va
dir que li agradava molt i que volia proposar-me que deixàrem de
buscar uns altres xics, que esborràrem el Bender, que ens prometérem
amor etern...
—
I ho acceptares?
—
No tenia una altra
opció.
—
Podies,
senzillament, haver-li dit que no.
—
Quan
algú et diu que li agrades no pots dir-li que vols continuar follant
amb altres.
—
La societat és
molt hipòcrita.
—
Moltíssim.
(...)
—
En resum, que vam
desinstal·lar el Bender, un davant de l'altre.
—
Quina pena.
—
Sí, i damunt,
mentre ho fèiem va i em diu: “Mira, tengo más de cien mensajes
por contestar”.
—
A mi mai m'han
escrit tants tios.
—
Ni a mi!
(...)
—
Bé, i ara què
faràs?
—
Arribats a este
punt no tinc una altra opció: crec que hauré de casar-me amb El Ploramiques.
—
Potser
estàs exagerant.
—
Que no, que la
gent es casa quan es troba en esta classe de situacions: quan no té
escapatòria.
—
Tranquil, segur
que acabes cagant-la i et deixa.
—
Només ho dius per
fer-me sentir millor.
—
Que no, que estic
segur que la cagaràs.
—
Gràcies, eres un
bon amic.
no tinc clar si felicitar-te o compadir-te :S
ResponEliminaAmbdues coses em van bé! ;)
ResponEliminaQuè complicat. I quants maldecaps m'estalvie per no tindre smartphone.
ResponElimina