Diplomàcia

Estos últims dies he sabut que si una dona senegalesa es casa amb un congolés, li fa dos fills, vénen a Espanya a viure com una família feliç i després, com és normal, es divorcien, els xiquets perden totes les nacionalitats que podrien haver tingut: Espanya no els reconeix la seua perquè no són fills d'espanyols; Senegal tampoc no els reconeix perquè els fills de les dones senegaleses amb estrangers no són senegalesos; i el Congo no reconeix els fills dels congolesos si el pare s'ha divorciat i no té la custòdia dels menors.

Tot això ho he sabut perquè em toca fer-me càrrec d'un procediment que tracta exactament eixa situació concreta que acabe de descriure i, en principi, podria ser complicat de resoldre, però la veritat és que és molt pitjor: després d'haver-li pegat moltes voltes, d'haver parlat amb l'ambaixada del Congo i d'haver trobat una solució que passaria per signar un reconeixement pel qual el pare es comprometria a custodiar els passaports dels xiquets, tot i no tindre la custòdia dels menors, els clients han decidit que no, que prefereixen que els xiquets siguen senegalesos.

El meu objectiu ara, per tant, és parlar amb l'ambaixada de Senegal i provar a convéncer-los perquè canvien la seua política sobre nacionalitat i estrangeria i atorguen la nacionalitat no només al fills dels senegalesos amb estrangeres, sinó també als de les dones senegaleses amb estrangers.

Com resulta fàcil suposar, estic d'enhorabona: ja tinc el meu primer incident diplomàtic entre mans.