Tres cites i una fel·lació

La setmana passada vaig tindre tres cites desastroses: la primera fou amb un home quarantí, simpàtic i atractiu, però res d'això no compensava els contra: portava joieria masculina (que és una de les meues fòbies particulars) i tenia els peus menuts i oberts en més de noranta graus, una cosa que em resulta impossible d'assumir. Li vaig pagar una cervesa i el vaig acomiadar.

La segona cita tingué lloc a Campanar, a un lloc anomenat La Taverna de la Vane (!), i el meu partenaire es presentà amb xandall i una bandolera que portava estil mariconera. Podia haver fugir en qualsevol moment, però ja que havia fet el viatge em vaig deixar convidar a dos cerveses. La cosa es posà peluda quan vaig comprovar que el paio del xandall posava els ulls en blanc a tothora (una altra cosa que també me mata) i em preguntà: “¿Has visto cómo se ha quedado Lorena, la de Gran Hermano?”. Em vaig alçar i vaig marxar.

La tercera cita tingué lloc amb un informàtic (!) de l'Horta Nord (!!) que feia dies que m'enviava fotos de la seua enorme polla (!!!).

Òbric parèntesi. D'eixes tres coses, com resulta evident, la tercera és l'única que es podria considerar un al·licient per a quedar amb ell. Tanque parèntesi.

Tot, però, jugava en contra: no era lleig, però vestia fatal, es comportava com un xiquet, anava sobreperfumat, es va demanar una infusió i, també, portava una bandolera-mariconera. Per si tot això fóra poc, que no, que no ho era, a més a més s'havia deixat unes celles de vedet de varietats.

Òbric un altre parèntesi. Un informàtic amb celles perfilades? Definitivament, el món necessita una glaciació per a extingir esta subespècie. Tanque un altre parèntesi.

En el temps que va tardar a beure's la gotada d'aigua amb herbes jo em vaig fotre dos cerveses, de forma que quan em preguntà “I ara què fem?”, vaig prendre aire i vaig contestar: “Mira, follar no, però si vols me la menges”.

I, almenys, això va fer.