Els
resultats de les eleccions autonòmiques de 2011 van deixar el
parlament navarrés ben fragmentat, de forma que els 50 escons es van
repartir així: 19 per a UPN, 9 per al PSN-PSOE, 8 per a Nafarroa
Bai-Aralar, 7 per a Bildu, 4 per al PP i 3 per a la marca navarresa d'IU.
El
PP i UPN es presentaven per separat, després d'haver trencat en 2008 un pacte que havia durat 17 anys, perquè els segons no havien donat
suport a les esmenes populars als pressupostos de ZP al
Congrés. La conseqüència més immediata és que la dreta espanyola
i espanyolista de Navarra tornava a quedar en minoria al parlament
foral (també ho va estar en 2007); i la segona, que el PP pagava el
destrellat d'oposició que havia fet a ZP acusant-lo de voler trencar
i vendre Navarra als bascos, justament, trencant-se ell mateix.
Un
pacte ample (i una mica boig) podia haver fet que el govern navarrés
tornara a l'esquerra, després de 16 anys de govern d'UPN-PP, però
els socialistes navarresos van tornar al PP el favor que ells els
havien fet en 2009 a Euskadi amb aquell pacte de la vergonya que
suposà el govern de Patxi López i Basaigoiti, i finalment el PSN va votar a favor de la investidura de Yolanda Barcina com a presidenta de Navarra.
Governar
en minoria és fotut, i durant esta legislatura Barcina s'ha dedicat
bàsicament a rebre: perdent un munt de votacions al Parlament i,
d'una forma més específica, amb merenga als ulls als pocs mesos
d'haver estat investida presidenta. Però, a banda de rebre, la
senyora Barcina també ha hagut de donar o, millor dit, tornar:
en concret, els 68.000 euros que va cobrar en concepte de dietes per
assistir a reunions de Caja Navarra.
En
eixe moment, al socaire de l'escàndol de les dietes, l'esquerra
abertzale va presentar en abril de 2013 una moció de censura contra
Barcina amb la intenció de convocar noves eleccions, però el PSN es va abstindre i els vots d'UPN i PP la van tombar.
Estos
últims dies, finalment, s'ha descobert un cas de corrupció que
afectaria la vicepresidenta de Barcina i el PSN ha amagat amb
presentar, ara sí, una moció de censura per desallotjar la dreta
del govern i convocar noves eleccions que podria aprovar-se amb els
vots de Bildu i la resta forces d'esquerra i abertzales de Navarra si
Barcina no convoca eleccions a iniciativa pròpia. És a dir, després
de tot, el PSN encara espera no haver de presentar la moció i que
siga la pròpia Barcina la que dissolga el Parlament.
I
mentre es resol el sainet, ha entrat en joc Elena Valenciano,
candidata a les eleccions europees pel PSOE i una de les polítiques
més infames que patim en l'actualitat, que ha assegurat que “El PSN no va con Bildu ni a la vuelta de la esquina”.
Independentment
de com es resolga esta opera buffa navarresa, no puc evitar
preguntar-me: redéu, per a quan una moció de censura contra este
PSOE?
Espera't al resultat de les eleccions a Corts Valencianes, i no descartes una possible grosse Koalition entre el PP i els alegres xicots del PSOE local.
ResponElimina