Pàgines

dilluns, 3 de març del 2014

Consentiment tàcit






Divendres vaig sopar a casa amb un xic que havia conegut un parell de setmanes abans i a mitjanit em va tocar tornar-lo a la seua perquè no té edat per a conduir.

Òbric parèntesi. Sí, ja ho sé. Tanque parèntesi.

Dissabte li vaig enviar un missatge perquè no pensara que només m'interessava pel sexe.

Reòbric parèntesi. Sí, de veres, ja ho sé. Retanque parèntesi.

Jo: Guapito, qué tal el día.
Ell: Hace 24 horas estaba mejor.
Jo: Haha... Ñoño.
Ell: Sí, como el momento...
Jo: ¿Qué momento?
Ell: Ese en el que me decías: “Levántate poco a poco sin que se salga”.
Jo: Era por si no volvía a entrar...
Ell: Jajaja.

Sí, esta conversa em servirà per no anar a presó.

6 comentaris:

  1. De veres eres capaç de dir "ñoño"!?!

    ResponElimina
  2. Sobre la edat tinc dues preguntes:
    1.- No tenies unes normes?
    2.- Quina creus que és la edat més jove que llig este blog?

    ResponElimina
  3. Tot i així, es possible que no sigui el més immadur que hagis trobat xD

    ResponElimina
  4. Anònim1: Dic ñoño a totes hores. M'encanta.

    Anònim2: Les normes me les salte contínuament i espere que a este blog no entre ningú menor d'edat ;)

    Pons: Ni de conya. He follat amb quarantins molt pitjors.

    Anònim3: Lo sé <3

    Gràcies a tots per contestar :)

    ResponElimina
  5. Jo porte llegint el blog des dels 15-16. Però ja tinc carnet de conduir. ;)

    ResponElimina